dimarts, 18 de desembre del 2012

Valeriana roja, herba de Sant Jordi

Centranthus ruber (L.) DC. in Lam. & DC. subsp. ruber
=Valeriana rubra L.


Plantes de valeriana roja en flor, la Fatarella cap a la punta de l'Home, entre rocam, agost de 2012

La valeriana roja o herba de Sant Jordi és una herba perenne de la família de les valerianàcies, no lignificada a la base, glauca, ramosa des de la base amb les tiges erectes, amb els entrenusos que de vegades superen els 12 cm; les tiges són fistuloses (buides a l'interior com la canya) i pot arribar a superar 1 m d'alçada; l'arrel és força gruixuda.

Les fulles són oposades, lanceolades o ovades, agudes i enteres, amb nervis (3-5) paral·lels i ben visibles, excepcionalment poden arribar a 12(14) x 4(6) cm; les basals són peciolades i les caulinars, sèssils i amplexicaules.



Inflorescència de valeriana roja en flor, la Fatarella cap a la punta de l'Home,
entre rocam, agost de 2012

Inflorescència de valeriana roja en flor, la Fatarella cap a la punta de l'Home,
entre rocam, agost de 2012

La inflorescència en cima densa té bràctees a la base de cada ramificació, les més grans són les basals i de fins 6 x 1 mm.


Flors de valeriana roja en flor, s´observa l'estil i l'estam amb l'antera,
la Fatarella cap a la punta de l'Home, entre rocam, agost de 2012

Les flors, una mica oloroses, tenen la corol·la rosa purpúria o blanquinosa, amb un tub de fins a poc més de 10 mm amb un esperó basal de fins a 8 mm i amb el limbe format per 5 lòbuls de fins a 4 x 3 mm; té un sol estam amb el filament rosa de fins poc més de 4 mm i l'antera groga d'uns 2 mm; l'estil de fins a 1,7 cm, normalment glabre; l'estigma és trilobulat. Floreix de l'abril al setembre.

El fruit és un aqueni d'uns 4 x 2 mm, glabre o amb pèls blanquinosos; sense plomall a la part apical; les llavors són groguenques  d'uns 3 x 1,6 mm.



Habitat típic de valeriana roja en flor, la Fatarella cap a la punta de l'Home,
entre rocam, agost de 2012


Habita els indrets una mica nitrificats en llocs rocosos, en murs i en talussos pedregosos o en pedruscalls, té tendència calcícola.

De distribució mediterrània és una espècie molt utilitzada en jardineria i naturalitzada a bona part del món.

És una planta molt rara a la comarca, sobretot a les zones de menys altitud, sempre l'hem vista formant poblacions molt reduïdes a la vora dels pobles o masos.

 Rarament se n'ha fet ús en medicina popular a causa de la seva composició semblant a la valeriana; se li ha donat virtuts com a antiespasmòdica; es pren en forma de tisana.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...