Xiprer

Cupressus sempervirens L.

Xiprer en fruit, Vinebre, ermita de Sant Miquel, setembre de 2009

El xiprer és un arbre de fulla perenne de la família de les cupressàcies, d'aspecte allargat i estret, les branques són ascendents [f. horizontalis (Mill.) Voss] o fastigiades [f. sempervirens], resinós, pot arribar als 25 m.

Les flors estan agrupades en inflorescències anomenades conus (és una conífera) masculins o femenins, protegits per esquames; els masculins amb 3-7 sacs pol·línics per esquama, els femenins amb vàries desenes de primordis seminals per esquama. Floreix a la primavera.

Xiprer en fruit madur, Vinebre, ermita de Sant Miquel, setembre de 2009

Tronc de xiprer mort, Vinebre, ermita de Sant Miquel, setembre de 2009

El tronc pot arribar a fer més d'1 m de diàmetre i té l'escorça fina i de color marró molt clar o grisenc. La fusta és molt dura i resistent a l'aigua; en alguns casos es parla que la seva durabilitat és mil·lenària.

Fullam de xiprer, Vinebre, ermita de Sant Miquel, setembre de 2009

Les fulles de les rames laterals en forma d'esquames oposades i superposades, aplicades a la branca i de fins a 1 mm de llargada.

Fruits de xiprer, Flix, Sebes, setembre de 2012

Fruit de xiprer, Vinebre, ermita de Sant Miquel, setembre de 2009

La fructificació és llenyosa, en forma de pinya esfèrica anomenada estròbil, de 2,5-4 cm,  de color marronós grisenc un cop madur, de fins a 14 esquames mucronades; de maduració biennal. Les llavors són comprimides i bialades, amb unes 6-24 per esquama; el fruit madura a la tardor de l'any següent a la floració.

Xiprer mort, ex arbre singular, Vinebre, ermita de Sant Miquel,
setembre de 2009

Filera de xiprers joves, Vinebre, ermita de Sant Miquel, setembre de 2009

És originària de la zona del mar Egeu i s'ha cultivat pel seu caràcter ornamental i funerari des de molt antic en cementiris, també el trobem a les ermites, vora esglésies, etc.

A la nostra comarca el podem trobar a tots els cementiris i a quasi totes les ermites. Alguns dels xipresos més grans de Catalunya es troben a la nostra comarca.

El xiprer de Sant Miquel era una arbre declarat singular, situat a l'ermita del mateix nom i que es va anar assecant a l'últim decenni del segle passat. Tenia una alçada 34 m, 3,34 m de volta de canó i 3,0 de capçada mitjana; altres xipresos singulars es troben a l'ermita de Sant Jeroni, al terme de Móra d'Ebre, fora dels límits de l'àrea del nostre estudi.

Els fruits són molt astringents i amb d'altres plantes, com ara la murta, l'escorça de magraner, grans de raïm, llavor de plantatge i màstic, se'n feia un ungüent que, barrejat amb el oli de murta i cera d'abelles, s'usava per reforçar l'úter i per curar la debilitat del ventre i ronyons, contra les hemorroides i també s'ha demostrat vasoconstrictor, etc. Per a altres usos i més informació vegeu el Dioscòrides renovado (Font i Quer, 1980).

Estem estudiant més a fons aquesta espècie tan interessant des del punt de vista etnobotànic.