 |
| Capítol de peluda, Riba-roja, sobre la presa, octubre de 2010 |
La peluda és una herba perenne de la família de les compostes, amb l'arrel gruixuda. Les fulles estan agrupades a la base en forma de roseta, les tiges són erectes i sovint simples o molt poc ramificades. Fa entre un pam i poc més de mig metre d'alçada.
 |
| Fulles en roseta basal de peluda, Riba-roja, sobre la presa, octubre de 2010 |
Les fulles són gruixudes, piloses i híspides, de fins a 20 cm de llargada, dentades, lobulades o pinnatisectes, amb els lòbuls obtusos, tija amunt es converteixen en bràctees, molt menudes a la part mitjana de la tija.
Les flors estan agrupades en un capítol de fins a 4 cm de diàmetre, són de color groc i totes ligulades; l'involucre és més curt que les flors i està format per bràctees de fins a 25 mm de llarg, disposades en diferents fileres. Floreix de l'abril al setembre o a l'octubre.
 |
| Inflorescència de peluda, Flix, vers la Boca Bovera, herbei vora el riu, juliol de 2012 |
 |
| Fruit amb papus (plomall) de peluda, Flix, vers la Boca Bovera, herbei vora el riu, juliol de 2012 |
El receptacle té esquames linears i caduques al mig de les flors; les llavors, de color marró vermellós, són aquenis amb un bec llarg i prim de fins a 17 mm, porten un plomall plomós (papus) al capdamunt.
 |
| Fruits de peluda, Flix, vers la Boca Bovera, herbei vora el riu, juliol de 2012 |
A la nostra comarca és comú i en alguns llocs, vora l'Ebre, és abundant.
Espècie de distribució mediterrània i europea (Pluriregional). Considerada com a invasora i mala herba a bona part del món.
Desconeixem els seus usos en medicina popular; s'ha dit que el consum en excés per part de les cavalleries pot ser nociu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada