Translate

dijous, 20 de desembre de 2012

Peluda


Hypochaeris radicata L.



Capítol de peluda, Riba-roja, sobre la presa, octubre de 2010

La peluda és una herba perenne de la família de les compostes, amb l'arrel gruixuda. Les fulles estan agrupades a la base en forma de roseta, les tiges són erectes i sovint simples o molt poc ramificades. Fa entre un pam i poc més de mig metre d'alçada.



Fulles en roseta basal de peluda, Riba-roja, sobre la presa, octubre de 2010

Les fulles són gruixudes, piloses i híspides, de fins a 20 cm de llargada, dentades, lobulades o pinnatisectes, amb els lòbuls obtusos, tija amunt es converteixen en bràctees, molt menudes a la part mitjana de la tija.

Les flors estan agrupades en un capítol de fins a 4 cm de diàmetre, són de color groc i totes ligulades; l'involucre és més curt que les flors i està format per bràctees de fins a 25 mm de llarg, disposades en diferents fileres. Floreix de l'abril al setembre o a l'octubre.



Inflorescència de peluda, Flix, vers la Boca Bovera, herbei vora el riu,
 juliol de 2012

Fruit amb papus (plomall) de peluda, Flix, vers la Boca Bovera, herbei vora el riu, juliol de 2012

El receptacle té esquames linears i caduques al mig de les flors; les llavors, de color marró vermellós, són aquenis amb un bec llarg i prim de fins a 17 mm, porten un plomall plomós (papus) al capdamunt.



Fruits de peluda, Flix, vers la Boca Bovera, herbei vora el riu, juliol de 2012


Habita els pradells i herbeis humits amb plantatge de fulla gran, sovint a prop dels corrents d'aigua (Plantaginetalia majoris).

A la nostra comarca és comú i en alguns llocs, vora l'Ebre, és abundant.

Espècie de distribució mediterrània i europea (Pluriregional). Considerada com a invasora i mala herba a bona part del món.

Desconeixem els seus usos en medicina popular; s'ha dit que el consum en excés per part de les cavalleries pot ser nociu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada