Translate

divendres, 21 de desembre de 2012

Anoué, noguera

Junglans regia L.


Rames de noguera en fruit, Vinebre, arbre plantat, setembre de 2012

L'anoué o noguera és un arbre de la família de les juglandàcies, monoic, amb flors separades en inflorescències masculines i femenines,  de capçada arrodonida, amb escorça marronosa grisenca i clivellada de vella, és caducifoli i pot arribar als 25 m d'alçada.


Fulles compostes de noguera, Vinebre, arbre plantat, setembre de 2012

Les fulles d'uns 25 cm de llargada són compostes i imparipinnades, amb 5-9 folíols o rarament més; els folíols són ovats, lanceolats i sèssils, de fins a 15 x 6 cm.


Noguera en fruit, nous, Vinebre, arbre plantat, setembre de 2012

Les flors masculines estan agrupades en aments laterals, sèssils i pènduls, de fins a 15 cm, tenen d'1 a 4 sèpals, i de 10 a 90 estams. Les flors femenines agrupades en raïm en número reduït (rarament més de 4 o 5), erecte a la fructificació, tenen 4 sèpals. Floreix de finals de març al maig.

El fruit és drupaci, verd (l'anou) amb la grana comestible i cerebriforme, de fins a 3-5 cm de diàmetre, la clofolla és dura i es desprèn un cop madura el fruit; la nou té la paret endurida i rugosa amb 4 lòculs interns. Fructifica a final de setembre o a l'octubre.


Anoué vora un bancal, Vinebre, arbre plantat, setembre de 2012

El seu origen és controvertit, però sembla ser que la varietat que trobem avui en dia seria diferent d'una possible varietat autòctona. La varietat actual cultivada o naturalitzada sembla que prové de l'est de la mediterrània (Submediterrània de l'Est).

Habita els indrets humits als marges de rius i de boscos de ribera i cultius, a les mateixes àrees on sembla que vivia la varietat peninsular.

A la nostra comarca l'hem vist cultivat de manera habitual a tots els municipis, sempre en sòls profunds i humits o amb reg.

Segons Navarro C. & F. Muñoz Garmendia (2012) a Flora Ibérica, Junglandaceae es té constància del seu conreu des de fa més de 7000 anys per tal d'explotar el fruit i la fusta.

Donada la complexitat i quantitat del seus usos medicinals i farmacèutics, així com els usos de la fusta i d'altres parts de l'arbre, farem una ampliació més endavant. Sols avançar algunes de les seves propietats: astringents, antidiarreiques, antifúngiques, antisèptiques, bactericides, etc. Altres usos: utilització de la fusta en ebenisteria, ús d'alguns components com a tints, etc.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada