Junglans regia L.
Les fulles d'uns 25 cm de llargada són compostes i imparipinnades, amb 5-9 folíols o rarament més; els folíols són ovats, lanceolats i sèssils, de fins a 15 x 6 cm.
Les flors masculines estan agrupades en aments laterals, sèssils i pènduls, de fins a 15 cm, tenen d'1 a 4 sèpals, i de 10 a 90 estams. Les flors femenines agrupades en raïm en número reduït (rarament més de 4 o 5), erecte a la fructificació, tenen 4 sèpals. Floreix de finals de març al maig.
El fruit és drupaci, verd (l'anou) amb la grana comestible i cerebriforme, de fins a 3-5 cm de diàmetre, la clofolla és dura i es desprèn un cop madura el fruit; la nou té la paret endurida i rugosa amb 4 lòculs interns. Fructifica a final de setembre o a l'octubre.
El seu origen és controvertit, però sembla ser que la varietat que trobem avui en dia seria diferent d'una possible varietat autòctona. La varietat actual cultivada o naturalitzada sembla que prové de l'est de la mediterrània (Submediterrània de l'Est).
Habita els indrets humits als marges de rius i de boscos de ribera i cultius, a les mateixes àrees on sembla que vivia la varietat peninsular.
A la nostra comarca l'hem vist cultivat de manera habitual a tots els municipis, sempre en sòls profunds i humits o amb reg.
Segons Navarro C. & F. Muñoz Garmendia (2012) a Flora Ibérica, Junglandaceae es té constància del seu conreu des de fa més de 7000 anys per tal d'explotar el fruit i la fusta.
 |
| Rames de noguera en fruit, Vinebre, arbre plantat, setembre de 2012 |
L'anoué o noguera és un arbre de la família de les juglandàcies, monoic, amb flors separades en inflorescències masculines i femenines, de capçada arrodonida, amb escorça marronosa grisenca i clivellada de vella, és caducifoli i pot arribar als 25 m d'alçada.
 |
| Fulles compostes de noguera, Vinebre, arbre plantat, setembre de 2012 |
Les fulles d'uns 25 cm de llargada són compostes i imparipinnades, amb 5-9 folíols o rarament més; els folíols són ovats, lanceolats i sèssils, de fins a 15 x 6 cm.
 |
| Noguera en fruit, nous, Vinebre, arbre plantat, setembre de 2012 |
Les flors masculines estan agrupades en aments laterals, sèssils i pènduls, de fins a 15 cm, tenen d'1 a 4 sèpals, i de 10 a 90 estams. Les flors femenines agrupades en raïm en número reduït (rarament més de 4 o 5), erecte a la fructificació, tenen 4 sèpals. Floreix de finals de març al maig.
El fruit és drupaci, verd (l'anou) amb la grana comestible i cerebriforme, de fins a 3-5 cm de diàmetre, la clofolla és dura i es desprèn un cop madura el fruit; la nou té la paret endurida i rugosa amb 4 lòculs interns. Fructifica a final de setembre o a l'octubre.
 |
| Anoué vora un bancal, Vinebre, arbre plantat, setembre de 2012 |
El seu origen és controvertit, però sembla ser que la varietat que trobem avui en dia seria diferent d'una possible varietat autòctona. La varietat actual cultivada o naturalitzada sembla que prové de l'est de la mediterrània (Submediterrània de l'Est).
Habita els indrets humits als marges de rius i de boscos de ribera i cultius, a les mateixes àrees on sembla que vivia la varietat peninsular.
A la nostra comarca l'hem vist cultivat de manera habitual a tots els municipis, sempre en sòls profunds i humits o amb reg.
Segons Navarro C. & F. Muñoz Garmendia (2012) a Flora Ibérica, Junglandaceae es té constància del seu conreu des de fa més de 7000 anys per tal d'explotar el fruit i la fusta.
Donada la complexitat i quantitat del seus usos medicinals i farmacèutics, així com els usos de la fusta i d'altres parts de l'arbre, farem una ampliació més endavant. Sols avançar algunes de les seves propietats: astringents, antidiarreiques, antifúngiques, antisèptiques, bactericides, etc. Altres usos: utilització de la fusta en ebenisteria, ús d'alguns components com a tints, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada