Translate

dissabte, 22 de desembre de 2012

Matapoll

Daphne gnidium L.


Matapoll en flor i fruit, Garcia, vora garriga, setembre de 2012

El matapoll, també anomenat baladre bord o tintorell, és un arbust de la família de les timeleàcies, ramificat des de la base i amb les tiges erectes; rarament supera els 2 m d'alçada; l'escorça és marró amb tonalitat vermellosa, grisenca als brots nous.


Fullam de matapoll, Garcia, vora garriga, setembre de 2012

Les fulles són esparses, lanceolades, acuminades, atenuades cap a la base, patents o una mica ascendents, una mica endurides, d'uns 20-30 x 3-7 mm.


Flors de matapoll, Garcia, vora garriga, setembre de 2012

Les inflorescències són panícules multiflores terminals que estan formades per raïms normalment sense bràctees a la seva base.

Les flors fan fins a 6 mm de llargada, amb pedicels de 1-2 mm; la corol·la és blanca i té 4 pètals soldats; els sèpals de fins a 2,5 mm són de color blanc cremós i amb una curta pilositat a l'exterior. Floreix durant l'estiu i segueix florint a mesura que van madurant els primers fruits.


Fruits verds i madurs de matapoll, Garcia, vora garriga, setembre de 2012

El fruit és una drupa ovoide i de color carbassa o rogenc a la maduresa, fa uns 7 x 6 mm aproximadament; la llavor és ovoide d'uns 5 mm de llargada i atenuada a l'àpex.


Planta de matapoll, Garcia, vora garriga, setembre de 2012

Habita els matollars i les brolles, també les garrigues. És planta de distribució mediterrània.

És comú a tota la comarca encara que no molt abundant.

És planta tòxica amb alt poder irritant. Les fulles i l'escorça són molt purgants; després d'un llarg contacte amb la pell es poden formar ampolles pel seu poder irritant.

Donada la seva resistència i flexibilitat, la seva escorça s'ha usat a mena de corda per tal de lligar mants d'herbes, etc. També s'ha utilitzat per posar als matalassos de palla per fer fugir les puces i les branques penjades als galliners i corrals fein marxar els polls i d'altres insectes, d'aquí el seu nom popular.

A Flix havíem sentit comentar, durant la nostra adolescència, als vells pescadors que, abans de la guerra civil, es posaven branques de matapoll als tolls que es formaven als galatxos del riu i servien per emmetzinar els peixos per tal de poder-los pescar; el seu efecte desapareixia al cap d'unes hores i no afectava el consum humà; en castellà aquesta pràctica es diu "entorviscar" ja que el nom d'aquesta planta és torvisco. Aquesta mateixa pràctica l'hem vist utilitzar a l'actualitat en algunes regions de Marroc on la planta que es fa servir és el baladre (Nerium oleander). A Catalunya el baladre autòcton és rar i creix a les rambles del rierols al sud de l'Ebre, és molt abundant a les rambles del rius del sud de la Península i del Marroc. Dóna nom a un tipus de vegetació (Al. Nerieon oleandri).




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada