Juncus acutus L., Sp. Pl.: 325 (1753)
subsp. acutus
El jonc agut és una espècie herbàcia perenne de la família de les juncàcies, glabra, molt densament cespitosa. Té un rizoma curt que no arriba a 1 cm. Sovint no supera el metre però de vegades arriba a 1,5 m. L'amplada de les tiges no sol superar els 2-3 cm i són una mica estriades i plenes.
Les fulles són basals, no gens diferenciades de les tiges, punxenques; no arriben al mig metre.
La inflorescència, de fins a poc menys de 30 cm, és lateral (pseudolateral) paniculoide (antela) ramificada i formant glomèruls, amb 2 bràctees foliàcies. La inferior de fins a 30 cm sembla la prolongació de la tija i supera la inflorescència. La superior és mes curta, no sol superar els 10 cm i sovint no és gaire punxenca. Els glomèruls porten 3-4 flors i un número semblant de bractèoles.
Les flors són quasi sèssils. Tèpals de fins a 3 mm quasi iguals de llargada; els externs més gruixuts a la base, amb marges escariosos; els interns oblongs, obtusos o mucronats, amb 2 aurícules a la base. Té 6 estams amb filaments que no arriben als 0,5 mm i les anteres de fins a 1,5 mm. L'estil no supera els 0,8 mm i els estigmes, els 2 mm. Floreix del maig al juliol.
El fruit és una càpsula subglobosa brillant i marró vermellosa, de fins a 6 mm de diàmetre que duplica la llargada dels tèpals. Les llavors (més de 80 per càpsula a la nostra subespècie) no arriben als 2 mm, amb aspecte fusiforme o polièdrica, de color semblant a la càpsula, amb uns apèndix de fins 0,6 mm.
Habita les jonqueres i prats en zones molt humides i inundades temporalment, una mica salines (Juncetalia maritimi), a les contrades litorals i a zones continentals de la Península Ibèrica.
És comú a les jonqueres vora l'Ebre; més rar als herbassars vora els altres corrents d'aigua de tota la comarca; abundant en determinades superfícies.
La subespècie acutus (típica a la nostra comarca) viu a les zones continentals de la Península i nord d'Àfrica. La subespècie tomassinii (Parl.) Trabut, de distribució litoral o costera (en part), s'ha tractat com a subespècie de J. littoralis C.A. Mey. Aquest tàxon es diferencia del nostre per tenir la càpsula de menys de 4 mm de diàmetre i amb menys de 80 granes, entre d'altres característiques.
subsp. acutus
Inflorescència fructificada de jonc agut, Flix, Sebes, jonquera vora l'Ebre, setembre de 2012 |
El jonc agut és una espècie herbàcia perenne de la família de les juncàcies, glabra, molt densament cespitosa. Té un rizoma curt que no arriba a 1 cm. Sovint no supera el metre però de vegades arriba a 1,5 m. L'amplada de les tiges no sol superar els 2-3 cm i són una mica estriades i plenes.
Vista lateral d'inflorescència fructificada de jonc agut, Flix, Sebes, jonquera vora l'Ebre, setembre de 2012 |
Les fulles són basals, no gens diferenciades de les tiges, punxenques; no arriben al mig metre.
La inflorescència, de fins a poc menys de 30 cm, és lateral (pseudolateral) paniculoide (antela) ramificada i formant glomèruls, amb 2 bràctees foliàcies. La inferior de fins a 30 cm sembla la prolongació de la tija i supera la inflorescència. La superior és mes curta, no sol superar els 10 cm i sovint no és gaire punxenca. Els glomèruls porten 3-4 flors i un número semblant de bractèoles.
Les flors són quasi sèssils. Tèpals de fins a 3 mm quasi iguals de llargada; els externs més gruixuts a la base, amb marges escariosos; els interns oblongs, obtusos o mucronats, amb 2 aurícules a la base. Té 6 estams amb filaments que no arriben als 0,5 mm i les anteres de fins a 1,5 mm. L'estil no supera els 0,8 mm i els estigmes, els 2 mm. Floreix del maig al juliol.
El fruit és una càpsula subglobosa brillant i marró vermellosa, de fins a 6 mm de diàmetre que duplica la llargada dels tèpals. Les llavors (més de 80 per càpsula a la nostra subespècie) no arriben als 2 mm, amb aspecte fusiforme o polièdrica, de color semblant a la càpsula, amb uns apèndix de fins 0,6 mm.
Hàbitat de jonc agut, Flix, Sebes, jonquera vora l'Ebre, setembre de 2012 |
Habita les jonqueres i prats en zones molt humides i inundades temporalment, una mica salines (Juncetalia maritimi), a les contrades litorals i a zones continentals de la Península Ibèrica.
És comú a les jonqueres vora l'Ebre; més rar als herbassars vora els altres corrents d'aigua de tota la comarca; abundant en determinades superfícies.
La subespècie acutus (típica a la nostra comarca) viu a les zones continentals de la Península i nord d'Àfrica. La subespècie tomassinii (Parl.) Trabut, de distribució litoral o costera (en part), s'ha tractat com a subespècie de J. littoralis C.A. Mey. Aquest tàxon es diferencia del nostre per tenir la càpsula de menys de 4 mm de diàmetre i amb menys de 80 granes, entre d'altres característiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada