Ruta angustifolia Pers., Syn. Pl. 1: 464 (1805)
=R. chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Coutinho, Fl. Portugal: 378 (1913)
Planta perenne de la família de les rutàcies, erecta i poc ramificada, fa una olor molt pudent, rarament supera els 80 cm.
Fulles amb glàndules a l'anvers, les basals de 25 a 130 mm, bi o tripinnatisectes, les caulinars no tan dividides, amb els segments basals molt petits, de vegades en forma d'estípules; bràctees inferiors molt dividides, més amples que el peduncle; pedicels de menys de 10 mm de longitud similar a la càpsula.
Inflorescència amb pèls glandulífers, branca terminal amb unes 5-10 flors amb peduncles de fins a 8 cm; sèpals de 2,8 x 2,4 mm, enters o dentats; pètals de fins poc més de 6 mm fimbriats i amb lacínies, grocs i amb pels glandulifers; estams amb filaments de fins poc més de 6 mm. Floreix del març al juny rarament abans o després.
Fruit en càpsula de fins a a 9 x7 mm, amb apèndixs convergents de fins a 5 mm; granes de fins a 1,8 mm, de 3 a 5 per lòcul.
Habita les clarianes de les garrrigues i de les brolles, sovint en sòls pedregosos.
Comú a tota la comarca però en general molt poc abundant.
=R. chalepensis L. subsp. angustifolia (Pers.) Coutinho, Fl. Portugal: 378 (1913)
 |
| Inflorescència amb els fruits secs de ruda de fulla estreta, Garcia, vers la Serra del Tormo, 23 de febrer de 2013 |
Planta perenne de la família de les rutàcies, erecta i poc ramificada, fa una olor molt pudent, rarament supera els 80 cm.
 |
| Fulles de ruda de fulla estreta, Garcia, vers la Serra del Tormo, 23 de febrer de 2013 |
 |
| Detall de la fulla de ruda de fulla estreta, Garcia, vers la Serra del Tormo, 23 de febrer de 2013 |
Fulles amb glàndules a l'anvers, les basals de 25 a 130 mm, bi o tripinnatisectes, les caulinars no tan dividides, amb els segments basals molt petits, de vegades en forma d'estípules; bràctees inferiors molt dividides, més amples que el peduncle; pedicels de menys de 10 mm de longitud similar a la càpsula.
 |
| Flor, brolla de romer i xipell, Riba-roja d'Ebre, 15 de maig de 2011 |
Inflorescència amb pèls glandulífers, branca terminal amb unes 5-10 flors amb peduncles de fins a 8 cm; sèpals de 2,8 x 2,4 mm, enters o dentats; pètals de fins poc més de 6 mm fimbriats i amb lacínies, grocs i amb pels glandulifers; estams amb filaments de fins poc més de 6 mm. Floreix del març al juny rarament abans o després.
 |
| Fruits secs de ruda de fulla estreta, Garcia, vers la Serra del Tormo, 23 de febrer de 2013 |
Fruit en càpsula de fins a a 9 x7 mm, amb apèndixs convergents de fins a 5 mm; granes de fins a 1,8 mm, de 3 a 5 per lòcul.
Habita les clarianes de les garrrigues i de les brolles, sovint en sòls pedregosos.
Comú a tota la comarca però en general molt poc abundant.
És planta de distribució mediterrània.
S'ha usat de forma important en medicina popular, entre d'altres propietats destaca sobretot el seu poder abortiu per la seva actuació sobre el teixit de l'úter que provoca la menstruació.
S'ha usat de forma important en medicina popular, entre d'altres propietats destaca sobretot el seu poder abortiu per la seva actuació sobre el teixit de l'úter que provoca la menstruació.
Considerada per molts autors com a subespècie de la R. chalepensis, se'n diferencia per tenir la inflorescència amb pèls glandulífers i les bràctees més estretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada