Translate

dimecres, 21 d’agost de 2013

Vidauba, manxiula

Clematis vitalba L., Sp. Pl.: 544 (1753)

Vidauba en fruit, Siurana (T), Baix Camp, Catalonia, agost de 2013

Planta herbàcia perenne, liana trepadora, de base llenyosa de la família de les ranunculàcies, olorosa; tiges llenyoses a la base que poden arribar a superar els 10 cm quan creixen en llocs ombrívols i humits, així ho comenta Font Quer (1962:227) de les vores del Llobregat a Berga, normalment però són tiges  més primes que superen de poc 1-2 cm de diàmetre, sarmentoses, creixen enfilant-se sobre arbusts i arbres, una mica pubescents, plenes, ramificades, poden arribar a fer 20 m però sovint no superen els 5-6 m.


Original book source: Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz 1885,
Gera, Germany Permission granted to use under GFDL by Kurt Stueber.Source: www.biolib.de

Vidauba en fruit, Siurana (T), Baix Camp, Catalonia, agost de 2013

Fulles compostes, 1-pinnatisectes, segments peciolats de base cordada, folíols enters o una mica dentats, amb el limbe de més de 5 cm, per l'anvers i una mica més mats i glaucs pel revers, amb pecíol en forma de circell.


Vidauba en fruit, Siurana (T), Baix Camp, Catalonia, agost de 2013

Vidauba en fruit, Siurana (T), Baix Camp, Catalonia, agost de 2013

Inflorescència en panícules cimoses pauciflores o multiflores amb les rames una mica pubescents; flors normalment tetràmeres o pentàmeres, per excepció amb peces del periant més abundants, de fins a 10-15 mm, obtuses, d'un blanc brut, pràcticament piloses a ambdues cares; estams amb filaments de fins a 7 mm o poc més i anteres de fins a 2 mm; receptacle pubescent. Floreix de juny a agost, la floració és més curta que en el cas de la vidiella.

Fruit en aquenis comprimits, pubescents i prolongats amb l'estil plomós de fins a més de 5 cm.

Vidauba en fruit, hàbitat, Siurana (T), Baix Camp, Catalonia, agost de 2013

Habita els boscos, en el nostre cas de ribera, i les bardisses al fons de vallades ombrívoles i vora corrents d'aigua. Ha estat assenyalada riu avall del Pas de l'Ase i al Delta de l'Ebre.

Molt rara i molt localitzada, l'hem vist vora l'Ebre cap al Pas de l'Ase i a les parts de més altitud a la Palma i Flix.

Distribució àmpliament europea.

Utilitzada en fresc i matxacada és molt irritant, rubefaent i vesicant; aquestes propietats eren utilitzades pels rodamons per produir-se butllofes, llagues i ulceres (Font Quer,1962)  per tal d'aconseguir més almoines. Donat que és molt irritant és totalment desaconsellable el seu ús per a tractaments  interns sense seguiment facultatiu. Aquestes propietats són també extrapolables a la seva congènere, la vidiella ( cf. C. flamula).


És l'herba utilitzada per embolicar i guarnir els plens a la festa de la patum, per protegir-los del foc.



Plens de l'últim salt de la Patum 2012 (enllaç a vídeo de Roger Alire)
Entrada de blog dedicada a berguedanes i berguedans i a JM Cantimplora, també a totes aquelles bagenques que se senten berguedanes.


Actualitzat en data: 21 d'agost de 2013, 13:47 h

2 comentaris:

  1. A Mallorca la vidauba és introduida i molt molt escassa. Jo no l´he vist mai. Al meu jardí creixen naturals les altres dues, la C. cirrhosa i la C. flammula. No sabia que les clematis fossin vessicants. Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. A la meua comarca -la del Sud- on passo tot el temps que puc també és molt rara, al Vallès Oriental -la del Nord- ja és més comuna, la C. cirrhosa sols la conec del litoral andalús i una més de Marroc. Una abraçada

    ResponElimina