Te de roca

Chiliadenus glutinosus (L.) Fourr. in Ann. Soc. Linn. Lyon, ser. 2 17: 93 (1869)
=Erigeron glutinosus L., Mant. Pl.: 112 (1767) [basiònim]

=Inula saxatilis Lam., Fl. Franç. 2: 153 (1779)

=Chiliadenus saxatilis (Lam.) Brullo in Webbia 34: 298 (1979)
=Jasonia glutinosa (L.) DC., Prodr., vol. 5, p. 476 (1836)
=Jasonia saxatilis (Lam.) Guss., Fl. Sicul. Syn. 2: 452 (1844)

Te de roca en fruit i poncelles, Bellaguarda (L), les Garrigues, agost de 2013 

El te de roca és una mata petita de la família de les compostes (Asteraceae); amb 3 tipus de pèls, uns de glandulosos de pocs mm amb una glàndula a l'àpex d'aspecte d'ambre, aquest és el motiu de la viscositat de la planta i el lloc on acumula més principis actius, els altres 2 tipus de pèls no són glandulars, els uns d'uns 4 mm formen una pilositat laxa i la resta d'uns 2 mm formen una pilositat més densa; tiges erectes que surten d'una petita soca rizomatosa llenyosa sovint amagada a les fissures del rocam o als replans rocosos, poc ramificades, molt oloroses, viscoses, una mica lignificades.

Plec d'herbari de te de roca, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
agost de 1995

Te de roca en fruit i poncelles, Bellaguarda (L), les Garrigues, Catalonia, agost de 2013

 Fulles ascendents, de fins a 3 x 0,5 cm, agudes, lanceolades amb l'amplada màxima cap a la base.

Te de roca en flor, fruit i poncelles, Bellaguarda (L), les Garrigues, Catalonia, agost de 2013

Te de roca en flor i fruit, Bellaguarda (L), les Garrigues, Catalonia, agost de 2013

Inflorescències en cimes densiflores terminals; capítols de 15-20 mm; involucre amb les bràctees linears, les exteriors més curtes i molt més glanduloses que les interiors que tenen una pilositat llarga i laxa; flors totes tubuloses. Floreix del juny a l'agost, més rarament una mica abans i fins a final de setembre.

Te de roca en fruit, Bellaguarda (L), les Garrigues, Catalonia, agost de 2013

Te de roca en fruit, detall dels aquenis, Bellaguarda (L), les Garrigues,
Catalonia, agost de 2013

Te de roca en fruit, detall dels aquenis, Bellaguarda (L), les Garrigues,
Catalonia, agost de 2013

Fruit en aqueni, vil·lós als 2/3 inferiors i glandulós però sense pèls llargs a la part més apical; papus groguenc unes 4 vegades més llarg que els aquenis.

Te de roca en flor i fruit, hàbitat, Bellaguarda (L), les Garrigues,
Catalonia, agost de 2013

Habita els rocams calcaris, fissures, escletxes de roques i relleixos (Aspleniatea petrarcheae).

És rara i no gens abundant, la podem considerar comú a les serres rocoses.

Distribució mediterrània de l'oest, inclou l'est de la Península Ibèrica, el sud-est de França i el nord de Marroc i illes mediterrànies.

És una de les plantes més utilitzades en medicina popular, s'ha vingut usat com a infusió per tal de posar en ordre l'aparell digestiu, és estomacal i preventiva d'indisposicions de ventre. Segons Font i Quer (1962) és millor fer la recol·lecció abans que no s'obrin els capítols i les dates depenen de cada any en concret i de l'altitud de la planta, però en general la millor època és entre finals de juny i mitjans de juliol. Se'n recol·lecta les tiges que s'han de tallar uns centímetres per sobre de la soqueta per tal que pugui tornar a llucar, mai no s'ha d'arrencar. Cal fer atenció a la figura de protecció que es dóna en alguns indrets dels Països Catalans i ser curós ja que les seves poblacions van a la baixa. Com hem comentat la millor manera de prendre-la és en infusió després de les menjades; no obstant això, se'n pot prendre a qualsevol hora del dia i amb una branqueta per cada got n'hi ha prou; es barreja amb una mica de mel o sucre per tal de rebaixar l'amargor dels tanins.


Actualitzat en data: 22 d'agost de 2013, 16: 25 h.