Translate

divendres, 23 d’agost de 2013

Ruda de muntanya

Ruta montana (L.) L., Amoen. Acad. 3: 52 (1756)
=R. graveolens L., Sp. Pl. 1: 383 (1753)

 var. montana L., Sp. Pl. 1: 383 (1753) [basiònim]


Ruda de muntanya en flor-fruit, Ulldemolins (T), el Priorat, Catalonia,
agost de 2013

Planta perenne de la família de les rutàcies, base llenyosa, de color verd glaucescent o pàl·lid, de vegades, pluricaule, pot arribar a superar els 50 cm.


Plec d'herbari de ruda de muntanya, Flix (T),  Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, juny de 1985

Plec d'herbari de ruda de muntanya, detall de la inflorescència, Flix (T),  Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, juny de 1985

Ruda de muntanya, fulles, Ulldemolins (T), el Priorat, Catalonia, agost de 2013

Fulles sovint agrupades a la base formant una roseta, glabres i ben d'hora esgrogueïdes i pruïnoses, les basals són les més grans, arriben als 10 cm; molt dividides, 2-3 pinnatisectes, amb els segments de fins a 3,5 cm i els terminals molt més llargs, linears i enters, les fulles basals peciolades i les caulinars sèssils.

Ruda de muntanya en flor-fruit, Ulldemolins (T), el Priorat, Catalonia,
agost de 2013

Ruda de muntanya en flor-fruit, inflorescència, Ulldemolins (T), el Priorat, Catalonia, agost de 2013

Ruda de muntanya en flor-fruit, detall de la inflorescència, Ulldemolins (T), el Priorat, Catalonia, agost de 2013

Ruda de muntanya en flor-fruit, detall de la inflorescència, Ulldemolins (T), el Priorat, Catalonia, agost de 2013

Inflorescència en cima corimbiforme densa, amb 6-12 flors tetràmeres a excepció de les centrals que són pentàmeres, peduncles de fins a 20 mm, bràctees inferiors fins a 2 pinnatisectes; receptacle anular de fins a 1,5 mm; flors grogues amb glàndules esferoïdals i pèls glandulífers; sèpals lanceolats i acuminats de fins a 3,4 mm; pètals enters, oblongs, de 3-6 mm; estams amb filaments de fins a 5 mm; ovari dividit en 4 (5) lòbuls. Floreix del maig al juliol.

Fruit en càpsula, subglobulosa; pedicels més curts o molt més llargs que la càpsula; càpsula de fins a 2,7 x 4,5 mm amb apèndix divergents de fins a 4 mm; granes 1(2) per lòcul de fins a 1,3-1,9 mm.


Ruda de muntanya en flor-fruit, detall de la inflorescència, Ulldemolins (T), el Priorat, Catalonia, agost de 2013

Habita les clarianes de les pinedes amb carrasca i les brolles de romer i xipell, sovint en sòls rocosos assoleiats.

És planta molt rara i escassa a tota la comarca; a les comarques veïnes és una mica menys escassa sobretot al pujar una mica en altitud, on l'hem vist en sòl esquistós com és el cas de les fotos de la planta que hem pujat. No l'hem observat Ebre avall del Pas de l'Ase.

Distribució mediterrània, de la Península Ibèrica a Turquia i la Península Balcànica i el nord d'Àfrica, del Magreb fins més enllà d'Egipte.

Virtuts i efectes: 
1. La més important és efecte de l’acció de la rutina (glucòsid natural, derivat de la flavona, que té acció de vitamina P i afecta la permeabilitat de les parets cel·lulars. DIEC), que, juntament amb la vitamina C, augmenta la resistència dels capil·lars sanguinis. Propietats venotòniques i vasoprotectores.
2. Acció emenagòga (afavoreix la menstruació) per efecte dels olis essencials que conté. Contrau les fibres musculars uterines i pot arribar a congestionar els òrgans de la pelvis. Ja sigui la dosi o simplement la toxicitat, pot provocar l’avortament.
3. Se li atribueixen també les virtuts antiespasmòdica (degut a les furanocumarines que conté), sudorífera i antihelmíntica (contra els cucs intestinals).
4. Acció rubefaent i revulsiva en us extern deguda, també, als olis essencials.
5. Contra el dolor reumàtic.

Usos:
1. Contra l’escorbut i per prevenir, en general, les malalties provocades per la fragilitat dels vasos sanguinis capil·lars; fins i tot es fa servir en la cirurgia ocular. També en cas d’insuficiència venosa.
2. Per provocar la menstruació o per augmentar-la, sempre que es faci servir en el moment adequat; és a dir en el moment que s’hauria de tenir o es té. S’aconsella la infusió de ruda, preparada amb 1g de fulles fresques o 0,5g si s’han assecat per cada tassa d’aigua bullint. Cal recordar, però, que les dosis han de ser reduïdes ja que és una planta tòxica. L’ús d’aquesta planta s’ha de fer sempre sota seguiment facultatiu.
Dita popular: Si la dona sabés les virtuts de la ruda, l’aniria a buscar encara que fos a la lluna.
3. Indicada en cas de parasitosi intestinal i espasmes gastrointestinals.
4. D’ús extern, aplicada en forma d’emplastre de la planta fresca i matxucada, provoca una forta irritació local. Usat en cas d’eczemes i psoriasi.
5. En cas d’inflamació osteoarticular. Oli de ruda: 2 unces (equivalència: 28g x 1unça) de ruda fresca, acabada de recollir en començar la floració, matxucada i posada en una ampolla, amb 1/4 de litre d’oli d’oliva, ben tapada i deixada a sol i serena durant 40 dies; passat aquest temps es cola i amb aquest oli es fan friccions fent servir un drap de llana ben calent que es deixarà damunt de la part adolorida.
6. Aiguardent de ruda: 3 unces de ruda fresca esmicolada o tallada per cada litre d’alcohol de 90-95 graus. Es posa tot barrejat en una ampolla ben tapada i es deixa en un lloc fresc durant 9 dies. Passat aquest temps es cola o es filtra i es fa servir per fer fregues en les parts adolorides, contra el reuma. Cal recordar de no abusar de les fregues per l’efecte irritant que té sobre la pell.

Està contraindicada en embarassades, la planta fresca por provocar dermatitis per contacte i el seu ús extern, fotosensibilitat. Té cert contingut alcohòlic.
És una planta tòxica a altes dosis i la seva intoxicació pot produir desde gastroenteritis a vertigen, confusió mental, convulsions, lesions intestinals i fins i tot la mort per depressió cardiorespiratòria, entre altres coses.

Per acabar hem de dir que és una planta que des de temps antics crida l’atenció i se n’ha parlat molt al llarg de tots els temps. Segons la dita: A la casa on hi ha ruda no s’hi mort cap criatura.

Part d'aquest informació està basada en la magnífica obra del Dr. Pius Font i Quer (Font i Quer, 1962).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada