Escabiosa columbària

Scabiosa columbaria L., Sp. Pl.: 99 (1753)
subsp. affinis (Gren. & Godr.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 344. 1879
=S. affinis Gren. & Godr., Fl. France 2: 78. 1850 [basiònim]
=S. triandra L., Sp. Pl.: 99. 1753

Escabiosa columbària en flor, Roquetes (T), Baix Ebre, Catalonia, octubre de 2013

Planta herbàcia perenne de la família de les dipsacàcies, amb la base una mica llenyosa; vàries tiges, ramificades i erectes o ascendents de fins a poc més d'1 m, generalment amb indument de pèls rectes o retrorsos.

Plec d'herbari d'escabiosa columbària, La Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
juliol de 2011 [FLS11136]

Escabiosa columbària, fulles, Roquetes (T), Baix Ebre, Catalonia, octubre de 2013

Fulles de fins a 17 x 6 cm, les basals en roseta, dentades, oblongues i atenuades en pecíol, sovint amb pilositat grisenca, les caulinars, lirades o més aviat pinnades amb fins a 10 parells de lòbuls oblongs o lanceolats linears, les més superiors pinnatisectes i sovint amb pèls una mica híspids i aplicats.

Escabiosa columbària en fruit, Roquetes (T), Baix Ebre, Catalonia, octubre de 2013

Inflorescències reunides en capítols de fins a 30 mm de diàmetre o poc més, globoses; peduncles de fins a 50 cm; involucre amb (4-5) 6-15 bràctees en 1 o 2 fileres, més curtes que les flors, lanceolades i erectes o patents; bractèoles linears, agudes, més curtes que les flors; involucels de fins a 4,5 mm; tub de fins a 3 mm o un xic més, de vegades amb pèls híspids i amb solcs o costelles; corona de fins a 1,5 mm amb fins a 15-20 nervis; calze amb 5 arestes de fins a 6 mm, més o menys iguals, molt més llargues que la corona; corol·la de fins a 17 mm, violeta o blavosa, pilosa exteriorment; tub de la corol·la de fins a 9 mm i amb 5 lòbuls de fins a 7 mm, desiguals; anteres rosades de fins a 2,5 mm.

Floreix del maig fins al novembre.

Escabiosa columbària en fruit, Roquetes (T), Baix Ebre, Catalonia, octubre de 2013

Fruit en aqueni amb pilositat evident.

Habita les joncedes i els herbassars, els talussos, els marges de xarxes viàries, les clarianes de pinedes i brolles, sovint en sòls pedregosos, etc (Aphyllantion, Brometalia erecti).

És rara i sols l'hem vist en determinades localitats no massa xeriques per sobre dels 200 m.

La subespècie affinis es diferencia de la subespècie columbaria (típica) per tenir les arestes calcinals més curtes que no solen superar més de 2 vegades la corona, els capítols són un poc més petits i les flors externes del capítol tenen la corol·la més petita, de no més de 13 mm.

El nom d'escabiosa fa referència a sarna, mal que suposadament curava.



Creat a data: 16/X/2013, 23:00 h. 
Actualitzat a data: 17/X/2013, 12:00 h.