Acordions, melgó d’acordions

Medicago orbicularis (L.) Bartal., Cat. Piante Siena: 60 (1776)
=M. polymorpha var. orbicularis L., Sp. Pl.: 779 (1753) [basiònim]
=M. biancae (Urb.) P. Silva in Agron. Lusit. 35: 298 (1974)

Melgó d’acordions en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Planta herbàcia anual de la família de les lleguminoses (Fabaceae), prostrada o rarament ascendent, molt ramificada, glabra o poc pilosa; tiges anguloses, de fins a més de 70 cm.

Plec d'herbari de melgó d’acordions, Riba-roja (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
17 de maig de 1992 [FLS02212]

Melgó d’acordions en flor, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Fulles trifoliades, folíols de fins a 12 x15 mm, obovats, serrulats a la meitat superior, anvers glabre i revers amb o sense pèls; estípules profundament dividides, laciniades.

Inflorescència en raïm de fins a 5 flors de fins a 6 mm, peduncle més llarg que el pecíol de la fulla corresponent; calze d'uns 3 mm, més o menys glabre, amb les dents de fins a 1,5 mm, triangulars; corol·la d'uns 5 mm, groga, estendard més llarg que les ales i la quilla. Floreix del març al juny.

Fruit en llegum espiral, espires planes, d'uns 10 x 20 mm, en forma de disc, amb fins a 7 espires sense espines ni tubercles, llis, negrós a la maduresa; granes de prop de 2,5 x 2,5, arquejades i una mica verrucoses.

Melgó d’acordions en flor i fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Melgó d’acordions en flor i fruit, detall del fruit,Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Melgó d’acordions en flor i fruit, hàbitat, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Habita els herbassars ruderals, viaris i arvenses, no és gens rar vora l'Ebre i altres rierols de la comarca, fenassars, etc. (Brachypodion phoenicoidis)

És comú però no massa abundant.

Distribució mediterrània, esdevingut subcosmopolita per introducció.

Coronària

Chrysanthemum coronarium L., Sp. Pl.: 890 (1753)
=Glebionis coronaria (L.) Spach, Hist. Nat. Vég. 10: 181 (1841)
=Pinardia coronaria (L.) Less.Syn. Gen. Compos.: 255 (1832)
=Xanthophthalmum coronarium (L.) P. D. Sell in Sell & Murrell, Fl. Great Britain & Ireland 4: 556 (2006)
=Chrysanthemum merinoanum Pau in Actas Soc. Esp. Hist. Nat. 28: 215 (1899)
=Chrysanthemum coronarium subsp. discolor (d’Urv.) Rech. f.in Beih. Bot. Centralbl. 54B: 634 (1936)
=Chrysanthemum coronarium var. discolor d’Urv. in Mém. Soc. Linn. Paris 1: 368 (1822)

Coronària florida, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Asteraceae), glabra o rarament amb pilositat molt curta, ramificada a la part superior, pot arribar a superar 1 m d'alçada.

Plec d'herbari de coronària, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 24 d'abril de 2011
[FLS10681]

Coronària florida, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Coronària florida, tija i fulles, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Fulles 1-3 pinnatisectes, amb els segments finals aguts, les caulinars sèssils i una mica auriculades, de fins a 7 x 4 cm.

Coronària florida, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Coronària florida, detall dels capítols, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Coronària florida, detall de les flors, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Coronària florida, detall dels capítols en vista lateral, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Coronària florida, detall dels capítols, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Coronària florida, detall dels capítols en vista lateral, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Coronària florida, detall dels dos tipus de capítols, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Inflorescències en capítol a l'àpex de les rames; involucre de fins a 200 mm de diàmetre, bràctees amb el marge clarament escariós de color marronós; flors exteriors ligulades, lígules de color blanc amb la base groga o totalment grogues, flors interiors en tub -flosculoses- de color groc i de fins a 5 mm. Floreix de febrer a maig.

Fruits en aqueni, els externs amb 1 ala, els interns en secció tetragonal de vegades amb costelles o una mica alats.

Coronària florida, detall dels capítols en secció longitudinal, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Coronària florida, detall dels capítols en vista lateral, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Hàbitat de coronària, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Hàbitat de coronària, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Habita els herbassars viaris i talussos herbosos (Hordeion leporini).

És rara i puntual, de vegades abundant, sols l'hem detectat Ebre avall de Flix.

De distribució mediterrània. En estat natural és de tendència litoral i defuig les parts més continentals.

És possible que l'espècie sigui originària de est d'Àsia. Es cultiva com a ornamental a bona part del món i les flors són comestibles. Té un contingut important de minerals i vitamines.

Pimpinella muricada

Sanguisorba minor Scop., Fl. Carniol. ed. 2, 1: 110-111 (1771)

=Poterium sanguisorba L., Sp. Pl. 2: 994 (1753) [nom. subst.] 

subsp. balearica (Bourg. ex Nyman) Muñoz Garm. & C. Navarro in Anales Jard. Bot. Madrid 56(1): 176 (1998)

=Poterium spachianum subsp. balearicum Bourg. ex Nyman, Consp. Fl. Eur. 1: 240 (1878) [basiònim]
=P. polygamum Waldst. & Kit., Descr. Icon. Pl. Hung. 2: 217-218, tab. 198 (1805)
=S. polygama (Waldst. & Kit.) Ces., Stirp. Ital. Rar. 2, in pag. ad tab. S. dodecandrae (1842) 
=S. minor subsp. polygama (Waldst. & Kit.) Cout., Fl. Portugal: 296 (I-1913)
=P. muricatum Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 3, 5: 36-38 (1846), nom. illeg.
=S. muricata Spach ex Gremli, Excurs. Fl. Schweiz ed. 2: 180 (1874) [n.v.]
=S. minor subsp. muricata (Spach ex Bonnier & Layens) Briq., Prodr. Fl. Corse 2(1): 209 (IV -1913)
=S. minor subsp. cerebralis Böcher & K. Larsen in Bot. Tidsskr. 53(3): 289 (1957)

=P. mauritanicum sensu Willk. in Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 3(1): 204 (1874), p.p. 

Inflorescència en flor de pimpinella muricada, la Fatarella (T), Alta Ribera
d'Ebre, 23 de juny de 2013

Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies, sovint amb roseta basal, arriba als 70 cm; tiges ascendents o prostrades, amb la base una mica llenyosa, ramificades, piloses o glabres, pèls uni o pluricel·lulars de vegades dels dos tipus.

Plec d'herbari de pimpinella muricada, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre,
20 de maig de 1994 [FLS03581]

Fulla i tija de pimpinella muricada, la Fatarella (T), Alta Ribera
d'Ebre, 23 de juny de 2013

Fulles basals amb 7-23 folíols amb el pecíol molt curt; folíols de suborbiculars a el·líptics, de cuneats a cordiformes, glabres o pilosos, de fins a 20 x 18 mm, dentats, amb (7)9-23 dents.

Glomèrul florit de pimpinella muricada, la Fatarella (T), Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Inflorescència en panícules laxes amb glomèruls al capdamunt; glomèruls de fins a 20 x 16 mm, subglobosos, pedunculats; flors hermafrodites a la base del glomèrul, les de l'àpex femenines; sèpals de fins a uns 6 x 3 mm, verds o groguencs; estams nombrosos, de vegades 5 o menys; 2 o 3 carpels; estigmes fimbrinats. Floreix del març a l'agost.

Plec d'herbari de pimpinella muricada, detall dels fruits, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre,
20 de maig de 1994 [FLS03581]

Fruits amagats sota els sèpals; úrnules de 3-6 x 2-4 mm, subgloboses o el·lipsoidals, amb 4 costelles estretes, clarament perceptibles amb les cares reticulades i crestades; granes en aqueni.

Pimpinella muricada florida, la Fatarella (T), Alta Ribera d'Ebre, 23 de juny de 2013

Habita els herbeis de les vores de camins i camps, de vegades en llocs una mica nitròfils, fenassars, etc. (Brachypodietalia phoenicoidis)

És rara i poc abundant, però la podem trobar per tota la comarca.

Distribució sud europea fins el sud-oest d'Àsia i àmpliament mediterrània.

Aquesta subespècie es diferencia de la típica per tenir el fruit de secció netament quadrangular amb les costelles alades de vegades molt amples i de marge sencer, les cares amb les crestes molt pronunciades.

En la nostra opinió creiem que es tracta d'un grup que encara s'ha d'estudiar més acuradament.

Pimpinella verrucosa

Sanguisorba verrucosa (Link ex G. Don) Ces., Stirp. Ital. Rar. 2, in pag. ad tab. S. dodecandrae (1842)
=Poterium verrucosum Link ex G. Don, Gen. Hist. 2: 595 (1832) [basiònim]
=S. minor subsp. verrucosa (Link ex G. Don) Cout., Fl. Portugal: 296 (1913)
=P. magnolii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 3, 5: 38 (1846)
=S. minor subsp. magnolii (Spach) Cout., Fl. Portugal: 296 (I-1913); Briq., Prodr. Fl. Corse 2(1): 210 (IV-1913)
=P. spachianum Coss., Notes Pl. Crit. 3: 108 (1851)
=S. minor subsp. spachiana (Coss.) Cout., Fl. Portugal: 296 (1913)
=P. multicaule Boiss. & Reut., Pugill. Pl. Afr. Bor. Hispan.: 44-45 (1852)
=P. mauritanicum sensu Willk. in Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 3(1): 204 (1874), p.p.
=S. ancistroides sensu Cout., Fl. Portugal ed. 2: 353 (1939)
=S. minor subsp. mauritanica sensu Cout., Fl. Portugal ed. 2: 354 (1939)

Pimpinella verrucosa en flor, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies, sovint amb roseta basal; tiges ascendents o prostrades, amb la base una mica llenyosa, ramificades, piloses o glabres, pèls uni o pluricel·lulars de vegades dels dos tipus.

Plec d'herbari de pimpinella verrucosa en fruit, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
24 de maig de 1985 [FLS00138]

  

Plec d'herbari de pimpinella verrucosa en fruit, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
20 de maig de 1994 [FLS03581] (No feu cas de la determinació que consta al plec)

Fulles de pimpinella verrucosa, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
14 d'abril de 2013

Fulles basals amb 10-20 folíols quasi sèssils; folíols de suborbiculars a el·líptics, de cuneats a cordiformes, glabres o pilosos, de fins a 20 x 18 mm, dentats, amb (7)9-23 dents.

Pimpinella verrucosa en flor, glomèrul al capdamunt del peduncle, Flix (T),
Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Pimpinella verrucosa en flor, detall del glomèrul al capdamunt del peduncle,
Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Inflorescència en panícules laxes amb glomèruls al capdamunt; glomèruls de fins a 20 x 16 mm, subglobosos, pedunculats; flors hermafrodites a la base del glomèrul, les de l'àpex femenines; sèpals de fins a uns 6 x 4 mm, verds o groguencs; estams nombrosos de vegades 5 o menys; 2 o 3 carpels; estigmes fimbrinats. Floreix de març a juny.

Plec d'herbari de pimpinella verrucosa en fruit, detall dels fruits, Vinebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia,
20 de maig de 1994 [FLS03581] 

Fruits amagats sota els sèpals; úrnules de 3-6 x 3-5 mm, subgloboses, amb costelles amples, no clarament perceptibles ja que es confonen amb les berrugues que les cobreixen; granes en aqueni.

Hàbitat de la pimpinella verrucosa,  Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, 14 d'abril de 2013

Habita els erms, els talussos margosos o de vegades una mica guixencs, també els pradells terofítics.

És rara i poc abundant, però la podem trobar per tota la comarca.

Distribució sud europea fins el sud-oest d'Àsia i àmpliament mediterrània.

1 any de Blog de la FARE

1 d'agost de 2013

Ens autofelicitem pel 1r aniversari del Bloc de la FARE (Flora de l'Alta Ribera d'Ebre)

Encara que el bloc el vam crear a meitat de juliol de 2012 i vam pujar un parell d'espècies de prova durant aquell mateix mes, entenem que en realitat avui és la data de l'aniversari d'aquest senzill bloc.

Hem fet 391 entrades, de les quals 367 són diferents tàxons, principalment espècies. La resta de les entrades són complementàries.

Hem tingut una quantitat de seguidors i de visitants que no ens esperàvem pas.

Historial de totes les visualitzacions de pàgina a les 18.43 h:

Visualitzacions de pàgina avui

50

Visualitzacions de pàgina ahir

62

Visualitzacions de pàgina l'últim mes

1.679

Historial de totes les visualitzacions de pàgina

14.506

Les paraules més cercades han estat:

Coscoll 06/09/2012	99
Tulipa silvestre 12/04/2013, 2 comentaris	69

Les fonts de transit a més visualitzacions:

Fonts de trànsit

Entrada	Visualitzacions de pàgina
https://www.google.es/	179
http://blocdejaume.blogspot.com.es/	171
http://www.filmhill.com/redirect.php?url=http://flf-course.com?a_aid=510d2acc92117&a_bid=6f93443e	144

Gràcies Jaume, et prepararé un obsequi.

L'objectiu que ens vam imposar de pujar una espècie diària l'hem aconseguit.

Bé que algunes entrades encara no estan acabades i altres les anirem ampliant i per tant han d'evolucionar en el temps com tot bitxo vivent. Seguir pujant una espècie diària fins al 31 de juliol de 2014 serà tasca impossible per raons óbvies. Intentarem fer allò impossible! Sabem que molts teniu grans projectes per al 2014, algun impossible, però ho intentarem.

Ampliarem alguns apartats com ara els usos medicinals i allò que en diem etnobotànica; i intentarem ampliar un vocabulari per tal que aquestes paraulotes que de vegades diem us siguin més properes. Tenim també intenció d'ampliar la informació pel que fa a la vegetació.

Ens falta trobar persones de més de 60 anys que siguin coneixedores de noms populars i del usos que en feien de les plantes o que ho havien sentit dels seus iaios o avantpassats. Hem de recuperar la història abans que no sigui massa tard.

Us deixem algunes fotos dels/de les autor/es del primer mes de l'any 2013.

La Mar, la Dolors i el Ferran, el dia 7 de gener de 2013. Dibuix del barrufet de Ferran Lloret i Pons,  Vingalis de Ferran, Flix, Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 1986

La constància de l'aigua, comportes avall del pont de Flix, la remor des de casa, la remor de sempre. Una riuada infinita que no va parar fins passat Sant Joan. No tinc record de les comportes obertes durant tant temps.

Lleterola exigua

Euphorbia exigua L., Sp. Pl.: 456 (1753)

subsp. exigua

Lleterola exigua en flor, detall de la inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia. 14 d'abril de 2013

Lleterola exigua en flor, detall de la inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia. 14 d'abril de 2013

Petita herba anual de la família de les Euphorbiàcies; tija erecta, poc ramificada, fullosa, pot superar els 20 cm, però sovint l'alçada està entre 2-10 cm.

Plec d'herbari de la lleterola exigua, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia.
7 de maig de 2011 [FLS010773]

Plec d'herbari de la lleterola exigua, Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia.
4 de maig de 1996 [FLS01697]

Lleterola exigua, tija i fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia.
14 d'abril de 2013

Lleterola exigua, tija i fulles, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia.
14 d'abril de 2013

Fulles de fins a 20(25) x 3(4) mm, amb morfologia variable, de linears a el·líptiques, en general sèssils, agudes o bé emarginades i tricuspidades.

Plec d'herbari de la lleterola exigua, detall de la inflorescència en fruit,  Riba-roja d'Ebre (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia. 4 de maig de 1996 [FLS01697]

Lleterola exigua en flor, detall de la inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia. 14 d'abril de 2013

Lleterola exigua en flor, detall de la inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia. 14 d'abril de 2013

Lleterola exigua en flor, detall dels ciatis (flors), Flix (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia. 14 d'abril de 2013

Lleterola exigua en flor, detall de la inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia. 14 d'abril de 2013

Lleterola exigua en flor, detall de la inflorescència, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia. 14 d'abril de 2013

Lleterola exigua en flor, detall dels ciatis (flors), Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia. 14 d'abril de 2013

Inflorescències en pleocasi, fins a 5-7 radis, vàries vegades bifurcats: bràctees similars; ciati de fins a 3 mm, una mica pedunculat; nectaris semicirculars, groguencs o vermellosos, amb 2 apèndix estrets i divergents de fins a 0,5. Floreix de finals de febrer fins a principis de setembre, amb un màxim a finals d'abril i començament de maig.

Plec d'herbari de la lleterola exigua, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia.
5 de maig de 1996 [FLS01746]

Plec d'herbari de la lleterola exigua, detall de les granes i restes de les coques, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre,
Catalonia, 5 de maig de 1996 [FLS01746]

Fruit de fins a 2 x 2 mm, subglobós, pedicel de fins a 2 mm, una mica solcat, coques llises; granes de fins a 1,3(1,5) x 0,8(0,9), tuberculades a la nostra subespècie, marronoses o grisenques amb els tubercles més clars

Hàbitat de lleterola exigua, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia. 14 d'abril de 2013

Hàbitat de lleterola exigua, Flix (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia.
 14 d'abril de 2013

Habita els pradells terofítics, viaris o arvenses, erms.

És comú i en general molt abundant, difícil d'observar si hom no s'ajup.

Distribució eurasiàtica i àmpliament mediterrània, introduïda en altres continents.

Sembla que la majoria de plantes que hem observat s'aproparien a la f. diffusa Jacq (Euphorbia diffusa Jacq. Misc. Austriac. 2: 311. 1781), possible resultat de d'introgressió amb E. sulcata (cf. Bolòs & Vigo, 1984-2001, Vol. II, pàg. 560), també present i rara a la nostra comarca.


Altres espècies d'Euphorbia pujades al Bloc:

• Lleteresa de Mariola, Euphorbia flavicoma DC., subsp. flavicoma
• Lleteresa nicenca, Euphorbia nicaeensis All., subsp. nicaeensis
• Lleterola peplus, Euphorbia peplus L.
• Lleteresa terracina, Euphorbia terracina L.
• Lleteresa vera, Euphorbia characias L. subsp. characias
• Lleteresa serrada. Euphorbia serrata L.
• Lleterola d’hort, Euphorbia helioscopia L.
• Lleteresa de camp, Euphorbia segetalis L.