Limodorum abortivum (L.) Swartz
=Orchis abortiva L., Sp. Pl.: 943. 1753. [basiònim]
=Serapias abortiva (L.) Scop., Fl. Carniol., ed. 2, 2: 205. 1772.
=Epipactis abortiva (L.) All., Fl. Pedem. 2: 151. 1785.
=Neottia abortiva (L.) Clairv., Man. Herbor. Suisse: 264. 1811.
=Centrosis abortiva (L.) Sw., Adnot. Bot.: 52. 1829.
=Ionorchis abortiva (L.) Beck, Fl. Nieder-Österreich 2(1): 215. 1890.
Planta herbàcia de la família de les orquídies. Pot arribar quasi a 1 m, és de color violeta, amb molt poca clorofil·la; és sapròfita, és a dir, amb rizoma (tija subterrània) curt i arrels gruixudes que absorbeixen la matèria orgànica morta, normalment associada a fongs que es troben al terra entre fulles, arrels mortes d'altres plantes, etc.
La planta té una sola tija que recorda un espàrrec, les fulles estan reduïdes a bràctees, en realitat beines sense limbe. Al capdamunt té l'inflorescència que porta fins a 20 flors, amb una bràctea que embolcalla l'ovari.
La flor és típica de les orquídies i està formada per tèpals i un label a la part inferior; en aquest cas, el label té un esperó molt evident de 1,5 cm aproximadament. Existeix una raça sense esperó però no l'hem trobat a la nostra comarca.
La pol·linització es fa mitjançant els insectes que intenten copular amb la flor per similitud a altre insecte del seu sexe.
Un cop fecundat l'ovari madura i, finalment, s'obre i deixa les llavors a mercè del vent perquè les dissemini.
Habita els carrascars, sobretot als vessants obacs.
A la zona hem trobat molt poques poblacions i en cap cas amb més de mitja dotzena d'individus. Habita els indrets ombrejats, sempre l'hem vist a llocs ombrívols vora carrascars.
Distribució europea i de l'oest de la mediterrània.
Les llavors són diminutes i no tenen prou aliment per desenvolupar-se, és per això que depenen d'alguns fongs que els proporcionen l'aliment (simbiosi). Aquest cúmul de circumstancies que és donen en moltes orquídies fa que aquest grup sigui molt sensible a l'hàbitat; en aquest cas, la planta depèn de la matèria orgànica que pot treure del terra, de l'insecte que l'ha de pol·linitzar per tal de fecundar-la i del fong per tal que les llavors germinin amb èxit.
Creat a data: 170/VIII/2012, 12:44 h.
Actualitzat a data: 18/IX/2013, 14:00 h.
=Orchis abortiva L., Sp. Pl.: 943. 1753. [basiònim]
=Serapias abortiva (L.) Scop., Fl. Carniol., ed. 2, 2: 205. 1772.
=Epipactis abortiva (L.) All., Fl. Pedem. 2: 151. 1785.
=Neottia abortiva (L.) Clairv., Man. Herbor. Suisse: 264. 1811.
=Centrosis abortiva (L.) Sw., Adnot. Bot.: 52. 1829.
=Ionorchis abortiva (L.) Beck, Fl. Nieder-Österreich 2(1): 215. 1890.
 |
| Clavell violaci en flor, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 |
Planta herbàcia de la família de les orquídies. Pot arribar quasi a 1 m, és de color violeta, amb molt poca clorofil·la; és sapròfita, és a dir, amb rizoma (tija subterrània) curt i arrels gruixudes que absorbeixen la matèria orgànica morta, normalment associada a fongs que es troben al terra entre fulles, arrels mortes d'altres plantes, etc.
 |
| Clavell violaci en flor, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 |
 |
| Clavell violaci en flor, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 |
La planta té una sola tija que recorda un espàrrec, les fulles estan reduïdes a bràctees, en realitat beines sense limbe. Al capdamunt té l'inflorescència que porta fins a 20 flors, amb una bràctea que embolcalla l'ovari.
 |
| Clavell violaci en flor, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, maig de 2011 |
La flor és típica de les orquídies i està formada per tèpals i un label a la part inferior; en aquest cas, el label té un esperó molt evident de 1,5 cm aproximadament. Existeix una raça sense esperó però no l'hem trobat a la nostra comarca.
 |
| Clavell violaci en fruit, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, juliol de 2011 |
La pol·linització es fa mitjançant els insectes que intenten copular amb la flor per similitud a altre insecte del seu sexe.
 |
| Clavell violaci en fruit, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, juliol de 2011 |
Un cop fecundat l'ovari madura i, finalment, s'obre i deixa les llavors a mercè del vent perquè les dissemini.
 |
| Clavell violaci, detall de les granes, la Torre de l'Espanyol (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, juliol de 2011 |
Habita els carrascars, sobretot als vessants obacs.
A la zona hem trobat molt poques poblacions i en cap cas amb més de mitja dotzena d'individus. Habita els indrets ombrejats, sempre l'hem vist a llocs ombrívols vora carrascars.
Distribució europea i de l'oest de la mediterrània.
Les llavors són diminutes i no tenen prou aliment per desenvolupar-se, és per això que depenen d'alguns fongs que els proporcionen l'aliment (simbiosi). Aquest cúmul de circumstancies que és donen en moltes orquídies fa que aquest grup sigui molt sensible a l'hàbitat; en aquest cas, la planta depèn de la matèria orgànica que pot treure del terra, de l'insecte que l'ha de pol·linitzar per tal de fecundar-la i del fong per tal que les llavors germinin amb èxit.
Creat a data: 170/VIII/2012, 12:44 h.
Actualitzat a data: 18/IX/2013, 14:00 h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada