Phragmites australis (Cav.) Trin.
El canyís és una herba que rarament supera els 3 m, robusta amb llargs rizomes que, de vegades, superen de llarg els 10m; les tiges són dures i estan buides interiorment entre els entrenusos; els brots nous no han aparegut a mitjans de març.
Les fulles són de fins a 50 cm de llargues i de marges paral·lels; no solen arribar als 1,5 cm d'amplada. Les flors estan agrupades en una panúcula que sovint supera els 2 pams de llarga; les espiguetes tenen fins a poc més de 10 flors i les glumes o bràctees inferiors de l'espigueta fan entre 6 i 12 mm la més gran; la panícula és de color violaci.
Viu amb la base submergida a la vora de l'Ebre i altres corrents i basses; és un hidròfit radicant o helòfit, és a dir, una planta que viu a l'aigua i hi arrela com la balca, encara que ocupa l'espai entre la part més seca, garriga, brolles, etc. i la vora de l'aigua.
És molt comú i abundant a tota la comarca.
Ha tingut diversos usos en construccions i com a estructura de barraques, etc.
Existeix una subespècie chrysanthus més alta i amb inflorecència més negrosa que treu brots a final de febrer i que és molt més alta i robusta, abundant al Delta de l'Ebre, on viu juntament amb la subespècie típica.
Inflorescència al seu hàbitat, Flix |
El canyís és una herba que rarament supera els 3 m, robusta amb llargs rizomes que, de vegades, superen de llarg els 10m; les tiges són dures i estan buides interiorment entre els entrenusos; els brots nous no han aparegut a mitjans de març.
Inflorescència al seu hàbitat, Flix |
Les fulles són de fins a 50 cm de llargues i de marges paral·lels; no solen arribar als 1,5 cm d'amplada. Les flors estan agrupades en una panúcula que sovint supera els 2 pams de llarga; les espiguetes tenen fins a poc més de 10 flors i les glumes o bràctees inferiors de l'espigueta fan entre 6 i 12 mm la més gran; la panícula és de color violaci.
Inflorescència al seu hàbitat, Flix |
Viu amb la base submergida a la vora de l'Ebre i altres corrents i basses; és un hidròfit radicant o helòfit, és a dir, una planta que viu a l'aigua i hi arrela com la balca, encara que ocupa l'espai entre la part més seca, garriga, brolles, etc. i la vora de l'aigua.
És molt comú i abundant a tota la comarca.
Ha tingut diversos usos en construccions i com a estructura de barraques, etc.
Existeix una subespècie chrysanthus més alta i amb inflorecència més negrosa que treu brots a final de febrer i que és molt més alta i robusta, abundant al Delta de l'Ebre, on viu juntament amb la subespècie típica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada