Carrasca

Quercus rotundifolia Lam.
(= Q. ilex L. subsp. ballota (Desf.) Samp.)

Exemplar de carrasca de mida mitjana, La Torre de l'Espanyol

La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies del mateix gènere que el coscoll amb el qual de vegades s'hibrida; de fulla persistent, rarament supera els 10 m, molt semblant a l'alzina de la qual molts autors la consideren una subespècie; sovint té forma arbustiva.

Fullam de carrasca, La Torre de l'Espanyol

Les fulles no solen superar els 5 x 3 cm, ovades o el·líptiques, discolors, és a dir amb l'anvers i el revers de color diferent; l'anvers és verd de vegades pilós i el revers densament pubescent la qual cosa li dóna un color gris. Sovint són punxenques molt semblants a les del coscoll en el cas d'exemplars joves o bé d'híbrids; normalment no tenen més de 7 parells de nervis. La forma de les fulles sol ser molt variable als diferents individus.

Fulles de carrasca parasitades per un insecte, La Torre de l'Espanyol

No és rar trobar exemplars parasitats per insectes que crien a les fulles i que hi produeixen unes protuberàncies molt evidents com és el cas de la fotografia anterior.

Glans i fulles de carrasca, La Torre de l'Espanyol

Té les flors masculines agrupades en ramells anomenats aments i les femenines en inflorescència separada, com és el cas dels altres components del gènere Quercus. El fruit és una gla amb les esquames de la cúpula curtes i aplicades, tarda una temporada en madurar; la gla no sol fer més de 3 cm de llargada, la cúpula supera de poc 1 cm de llarg per 1,5 d'ample. Està en flor des de final de març fins al maig.

Glans i fulles de carrasca, La Torre de l'Espanyol

 Totes les espècies del gènere Quercus són molt variables, la carrasca és potser la que ho és més.

Detall de gla i fulles de carrasca, La Torre de l'Espanyol

Les glans són les més dolces d'alzines i roures; en temps de penúries i a la guerra civil s'utilitzaven pel consum humà.

En medicina popular s'ha fet servir l'escorça amb la mateixa finalitat que el coscoll.

És cada cop més rar pel seu ús com a fusta dura d'alta qualitat i de gran poder calorífic. És una espècie   que cal respectar i protegir; els individus amb aspecte clarament arbori són cada cop més rars.