Quercus faginea Lam. subsp. faginea
Arbre del gènere Quercus com la carrasca i el coscoll, a diferència d'ells és del grup dels roures, que són de fulla marcescent; és a dir, que s'asseca a l'arbre a l'hivern i cau amb la nova rebrotada de la primavera Normalment, a la nostra comarca, no sol superar els 12-15 m i rarament té aspecte arbustiu.
Generalment té aspecte d'arbre encara que, de vegades, si creix en sòl pobre, té aspecte de petit arbust. Com la resta de les espècies del gènere és variable en molts dels seus caràcters.
L'escorça és força esquerdada i de vegades es desprèn a clapes, sovint está coberta de líquens que donen un aspecte groguenc al tronc de l'arbre.
Les fulles depenen de les condicions on creix l'arbre; a la nostra comarca sovint no superen els 6 x 3 cm, són tendres i verdes per ambdues cares en els brots joves i es van endurint i es tornen discolors semblants a la carrasca quan són més velles i s'assequen en la seva marcescència; són dentades o lobulades; de vegades són punxenques i i recorden les del coscoll. És possible la hibridació de les espècies esmentades i aquesta podria ser la causa de la gran variabilitat d'aquestes espècies.
Les gal·les produïdes per la reproducció d'alguns insectes a les fulles de l'arbre tenen un aspecte molt característic, com es veu a la foto superior; d'aquí que hem sentit també el nom de gal·ler per referir-se a aquest arbre.
El fruit és una gla amb les esquames de la cúpula curtes i més o menys aplicades amb la punta més fosca. Tarda una temporada a madurar; la gla no sol fer més de 3,5 cm de llargada per 1,5 cm d'ample, la cúpula supera de poc 1,5 cm de llarg per 1,5 d'ample. Està en flor des de final de març fins al maig.
A la nostra comarca habita entre pinedes de pi blanc; es resguarda als barrancs o a les obagues amb més humitat ambiental. És més comú al pujar en altitud, hem vist alguns exemplars molt minses per davall dels 40 msm.
És relativament poc abundant i en alguns llocs fa grups de no més de 15-20 exemplars; s'ha de tenir especial cura de protecció a la nostra zona.
Els usos en medicina popular són els comentats en el cas de la carrasca i del coscoll.
Exemplar de roure valencià, La Palma |
Arbre del gènere Quercus com la carrasca i el coscoll, a diferència d'ells és del grup dels roures, que són de fulla marcescent; és a dir, que s'asseca a l'arbre a l'hivern i cau amb la nova rebrotada de la primavera Normalment, a la nostra comarca, no sol superar els 12-15 m i rarament té aspecte arbustiu.
Roure valencià en procés de maduració de glans, La Torre de l'Espanyol |
Generalment té aspecte d'arbre encara que, de vegades, si creix en sòl pobre, té aspecte de petit arbust. Com la resta de les espècies del gènere és variable en molts dels seus caràcters.
Exemplar de roure valencià, La Palma d'Ebre |
Detall de l'escorça d'un roure valencià colonitzat per liquens, La Torre de l'Espanyol |
L'escorça és força esquerdada i de vegades es desprèn a clapes, sovint está coberta de líquens que donen un aspecte groguenc al tronc de l'arbre.
Fullam i glans de roure valencià, La Palma |
Les fulles depenen de les condicions on creix l'arbre; a la nostra comarca sovint no superen els 6 x 3 cm, són tendres i verdes per ambdues cares en els brots joves i es van endurint i es tornen discolors semblants a la carrasca quan són més velles i s'assequen en la seva marcescència; són dentades o lobulades; de vegades són punxenques i i recorden les del coscoll. És possible la hibridació de les espècies esmentades i aquesta podria ser la causa de la gran variabilitat d'aquestes espècies.
Gal·la típica produïda per un insecte al fullam d'un roure valencià, La Torre de l'Espanyol |
Les gal·les produïdes per la reproducció d'alguns insectes a les fulles de l'arbre tenen un aspecte molt característic, com es veu a la foto superior; d'aquí que hem sentit també el nom de gal·ler per referir-se a aquest arbre.
Té les flors masculines agrupades en ramells anomenats aments i les femenines en inflorescència separada, com és el cas dels altres components del gènere Quercus.
Detall de glans de roure valencià, La Palma |
El fruit és una gla amb les esquames de la cúpula curtes i més o menys aplicades amb la punta més fosca. Tarda una temporada a madurar; la gla no sol fer més de 3,5 cm de llargada per 1,5 cm d'ample, la cúpula supera de poc 1,5 cm de llarg per 1,5 d'ample. Està en flor des de final de març fins al maig.
Detall i mesura de gla de roure valencià, La Palma |
Glans verdes (variables) d'un roure valencià, La Torre de l'Espanyol, setembre de 2012 |
Glans madurs de roure valencià, Flix, Vall de Bovera, novembre de 2012 |
Glans madurs de roure valencià, Flix, Vall de Bovera, novembre de 2012 |
Glans madurs de roure valencià, Flix, Vall de Bovera, novembre de 2012 |
A la nostra comarca habita entre pinedes de pi blanc; es resguarda als barrancs o a les obagues amb més humitat ambiental. És més comú al pujar en altitud, hem vist alguns exemplars molt minses per davall dels 40 msm.
És relativament poc abundant i en alguns llocs fa grups de no més de 15-20 exemplars; s'ha de tenir especial cura de protecció a la nostra zona.
Els usos en medicina popular són els comentats en el cas de la carrasca i del coscoll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada