Phoeniculum vulgare L.
El fonoll és una planta perenne de la família de les apiàcies. Les tiges s'assequen i desapareixen a l'hivern; sovint arriba a superar els 2 m.
Les fulles estan molt dividides en segments molt estrets i allargats amb la base que embeina la tija. Les flors groguenques estan agrupades en umbel·les laxes; els fruits són petits i d'un groc verdós quan encara no són madurs, després esdevenen d'un color marronós. Floreix a l'estiu i fructifica a la tardor.
És una planta molt emprada en medicina popular a la cuina o en perfumeria i cosmètica. El gust recorda l'anís pel seu contingut en anetol. Té contingut important en diverses vitamines i altres elements com ferro, magnesi i fòsfor.
El seu ús a la cuina és principalment en pastisseria i en l'elaboració de diverses varietats de curris indis. La planta tendra es barreja en amanides a molts països europeus i orientals, també s'usa en la confecció de licors anisats. A la nostra comarca no és rar posar fonoll a la preparació d'olives per menjar.
Una de les varietats, var. dulcis, és molt conreada a Itàlia i la base de les fulles formen una mena de bulb, molt apreciat culinàriament, en vinagreta o gratinat amb patates i beixamel.
Com a ús en medicina popular s'ha utilitzat en infusions pels mals de ventre i com a reforçant i tonificant general.
És una de les plantes nutrícies de la papallona rei (Papilio machaon).
 |
| Umbel·la amb fruit de fonoll, la Palma d'Ebre |
El fonoll és una planta perenne de la família de les apiàcies. Les tiges s'assequen i desapareixen a l'hivern; sovint arriba a superar els 2 m.
 |
| Umbel·la amb fruit de fonoll; una mosca que pol·linitza les flors, la Palma d'Ebre |
Les fulles estan molt dividides en segments molt estrets i allargats amb la base que embeina la tija. Les flors groguenques estan agrupades en umbel·les laxes; els fruits són petits i d'un groc verdós quan encara no són madurs, després esdevenen d'un color marronós. Floreix a l'estiu i fructifica a la tardor.
 |
| Fulla de fonoll, la Palma d'Ebre |
És una planta molt emprada en medicina popular a la cuina o en perfumeria i cosmètica. El gust recorda l'anís pel seu contingut en anetol. Té contingut important en diverses vitamines i altres elements com ferro, magnesi i fòsfor.
El seu ús a la cuina és principalment en pastisseria i en l'elaboració de diverses varietats de curris indis. La planta tendra es barreja en amanides a molts països europeus i orientals, també s'usa en la confecció de licors anisats. A la nostra comarca no és rar posar fonoll a la preparació d'olives per menjar.
Una de les varietats, var. dulcis, és molt conreada a Itàlia i la base de les fulles formen una mena de bulb, molt apreciat culinàriament, en vinagreta o gratinat amb patates i beixamel.
Com a ús en medicina popular s'ha utilitzat en infusions pels mals de ventre i com a reforçant i tonificant general.
És una de les plantes nutrícies de la papallona rei (Papilio machaon).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada