Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.
L'herba de Sant Roc és una planta perenne de la família de les compostes, té estolons subterranis i és molt pilosa en totes les seves parts, sovint supera els 5o cm però de vegades arriba 1 m, és molt ramificada.
Les fulles son sèssils, és a dir que no tenen pecíol, les inferiors ja destruïdes durant la florida, les superior tenen dues aurícules que abracen la tija, són de color verd clar.
Les flors estan agrupades en capítols envoltats de bràctees, les flors exteriors son ligulades i les interior tenen forma de tub, totes són de color groc daurat.
Els capítols recorden a les margarides però aquestes tenen les flors externes de color blanc, cada lígula representa una sola flor. El nom popular fa referència a la seva època de floració.
Les bràctees que envolten el capítol són molt estretes i també piloses com tota la planta, Els fruits (aquenis) tenen uns pèls anomenats papus que tenen com a funció la dispersió de les llavors pel vent, el que vulgarment s'anomena "angelets".
Viu als herbassar de la vora del riu, en llocs temporalment inundat, també en altres corrents corrents d'aigua, sèquies, etc.
S'ha vingut utilitzant en medicina popular com antidisentèrica per tractar les diarrees, també s'utilitza com a antihistaminica. Cal recordar que l'ús de les plantes com a medicines s'ha de tenir molta cura i sempre consultar a un metge titulat coneixedor de la medicina natural.
 |
| Herba de Sant Roc, Flix |
L'herba de Sant Roc és una planta perenne de la família de les compostes, té estolons subterranis i és molt pilosa en totes les seves parts, sovint supera els 5o cm però de vegades arriba 1 m, és molt ramificada.
 |
| Rameta amb les fulles superiors i els capítols florals, Vinebre |
Les fulles son sèssils, és a dir que no tenen pecíol, les inferiors ja destruïdes durant la florida, les superior tenen dues aurícules que abracen la tija, són de color verd clar.
 |
| Capítols florals de l'herba de Sant Roc, Riba-roja vers Mequinensa |
Les flors estan agrupades en capítols envoltats de bràctees, les flors exteriors son ligulades i les interior tenen forma de tub, totes són de color groc daurat.
 |
| Capítol floral, les flors exteriors són ligulades, Ascó |
Els capítols recorden a les margarides però aquestes tenen les flors externes de color blanc, cada lígula representa una sola flor. El nom popular fa referència a la seva època de floració.
 |
| Capítol floral, les flors exteriors són ligulades, vista de les bràctees del capítol, Ascó |
Les bràctees que envolten el capítol són molt estretes i també piloses com tota la planta, Els fruits (aquenis) tenen uns pèls anomenats papus que tenen com a funció la dispersió de les llavors pel vent, el que vulgarment s'anomena "angelets".
Viu als herbassar de la vora del riu, en llocs temporalment inundat, també en altres corrents corrents d'aigua, sèquies, etc.
S'ha vingut utilitzant en medicina popular com antidisentèrica per tractar les diarrees, també s'utilitza com a antihistaminica. Cal recordar que l'ús de les plantes com a medicines s'ha de tenir molta cura i sempre consultar a un metge titulat coneixedor de la medicina natural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada