Polygonum persicaria L., Sp. Pl.: 361 (1753)
L'herba presseguera és una herba anual de la família de les poligonàcies, arriba fer quasi 1 m, és erecta però la part alta es torna pèndula quan madura; a la tija, els nusos inferiors tenen arrels de vegades amb estolons superficials.
Les flors estan agrupades en inflorescències en forma d'espigues, molt estretes i tenen 5 pètals diminuts, fins a 3 mm, blanques o roses; els fruits són aquenis de fins a 3 mm, trígons, negres i brillants. En flor des de primavera fins a l'hivern.
Les fulles són lanceolades de fins a 10 cm de llarg, sovint tenen una marca central negra a la part central del limbe; tenen el marge denticulat o/i amb cilis; la base de les fulles està envoltada per una òcrea (mena de bràctees soldades que les envolten) pilosa.
Viu a la vora de l'Ebre i al costat d'altres corrents d'aigües, en herbassars humits vora les sèquies dels horts i tolls en general (Bidention, Polygono-Chenopodion).
És comú i abundant al seu hàbitat.
Distribució holàrtica, esdevinguda cosmopolita.
Conté tanins i s'ha utilitzat com a astringent contra la diarrea i vulneràries aplicant empast de fulles picades; es possen en forma d'emplast per tal de parar les hemorràgies i actua positivament sobre les llagues i altres úlceres dèrmiques.
 |
| Inflorescència d'herba presseguera, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2012 |
L'herba presseguera és una herba anual de la família de les poligonàcies, arriba fer quasi 1 m, és erecta però la part alta es torna pèndula quan madura; a la tija, els nusos inferiors tenen arrels de vegades amb estolons superficials.
 |
| Detall d'inflorescència d'herba presseguera, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2012 |
Les flors estan agrupades en inflorescències en forma d'espigues, molt estretes i tenen 5 pètals diminuts, fins a 3 mm, blanques o roses; els fruits són aquenis de fins a 3 mm, trígons, negres i brillants. En flor des de primavera fins a l'hivern.
 |
| Fulla d'herba presseguera, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2012 |
Les fulles són lanceolades de fins a 10 cm de llarg, sovint tenen una marca central negra a la part central del limbe; tenen el marge denticulat o/i amb cilis; la base de les fulles està envoltada per una òcrea (mena de bràctees soldades que les envolten) pilosa.
 |
| Rama d'herba presseguera, Ascó (T), Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, setembre de 2012 |
Viu a la vora de l'Ebre i al costat d'altres corrents d'aigües, en herbassars humits vora les sèquies dels horts i tolls en general (Bidention, Polygono-Chenopodion).
És comú i abundant al seu hàbitat.
Distribució holàrtica, esdevinguda cosmopolita.
Conté tanins i s'ha utilitzat com a astringent contra la diarrea i vulneràries aplicant empast de fulles picades; es possen en forma d'emplast per tal de parar les hemorràgies i actua positivament sobre les llagues i altres úlceres dèrmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada