Ailanthus altissima (Mill.) Swingle
L'ailant és un arbre caducifoli de la família de les Simarubàcies. És originari de Xina i un invasor molt important al nostre país; és de creixement molt ràpid i arriba a fer uns 15 m i quasi 1 m de diàmetre. Pot ser una espècie monoica o bé dioica. És considerada una planta molt nociva en diversos països del món.
El seu fullam és molt dens i d'una olor més aviat desagradable, d'anacards podrits; aquesta olor és especialment forta als peus masculins.
Les fulles són caduques i molt grans, de vegades superen el mig metre; són compostes amb un nombre -10-30 parells o més- imparell de folíols. Els folíols tenen la base asimètrica, són lanceolats i alguns poden superar els 10 cm de llarg.
Les flors estan agrupades en panícules de fins a 50 cm, són de color vermellós o blanquinós i tenen 5 sèpals en forma de copa i 5 pètals una mica pilosos per dins. Floreixen cap a l'abril.
Els fruits són sàmares, petites llavors envoltades per una ampla ala d'uns 2,5 x 1 cm, de color verd vermellós que esdevé marron clar quan és madur i sec; alguns poden quedar a l'arbre fins el rebrot de les noves fulles de la temporada següent i finalment són transportats pel vent.
El número de fruits per arbre supera de llarg varis milers. Els fruits maduren a l'agost i al setembre.
Normalment cultivat en jardins i parcs, l'hem vist naturalitzat en diversos llocs de la nostra comarca, sobretot a les àrees properes als pobles.
S'ha utilitzat molt en medicina popular xinesa per a diversos tractaments de malalties mentals i com a astringent, entre d'altres usos.
S'ha utilitzat com a planta nutrícia de la papallona Samia cynthia, productora de seda; és per aquest motiu que és va introduir a Europa a finals del segle XVII (cap al 1720) i plantat cap al 1751 per Bernard de Jussieu.
Aquesta espècie produeix una substància química que inhibeix el creixement d'altra vegetació al voltant, aquesta substància és més concentrada a les arrels i actua com a herbicida en el cas de moltes gramínies.
 |
| Exemplar d'ailant a la costa de Monselló, Flix vers Riba-roja, octubre de 2012 |
L'ailant és un arbre caducifoli de la família de les Simarubàcies. És originari de Xina i un invasor molt important al nostre país; és de creixement molt ràpid i arriba a fer uns 15 m i quasi 1 m de diàmetre. Pot ser una espècie monoica o bé dioica. És considerada una planta molt nociva en diversos països del món.
 |
| Exemplar d'ailant a la costa de Monselló, Flix vers Riba-roja, octubre de 2012 |
El seu fullam és molt dens i d'una olor més aviat desagradable, d'anacards podrits; aquesta olor és especialment forta als peus masculins.
 |
| Folíol de fulla composta d'ailant a la costa de Monselló, Flix vers Riba-roja, octubre de 2012 |
Les fulles són caduques i molt grans, de vegades superen el mig metre; són compostes amb un nombre -10-30 parells o més- imparell de folíols. Els folíols tenen la base asimètrica, són lanceolats i alguns poden superar els 10 cm de llarg.
 |
| Rama en fruit d'ailant a la costa de Monselló, Flix vers Riba-roja, octubre de 2012 |
Les flors estan agrupades en panícules de fins a 50 cm, són de color vermellós o blanquinós i tenen 5 sèpals en forma de copa i 5 pètals una mica pilosos per dins. Floreixen cap a l'abril.
Els fruits són sàmares, petites llavors envoltades per una ampla ala d'uns 2,5 x 1 cm, de color verd vermellós que esdevé marron clar quan és madur i sec; alguns poden quedar a l'arbre fins el rebrot de les noves fulles de la temporada següent i finalment són transportats pel vent.
El número de fruits per arbre supera de llarg varis milers. Els fruits maduren a l'agost i al setembre.
 |
| Detall de fruit alat d'ailant a la costa de Monselló, Flix vers Riba-roja, octubre de 2012 |
Normalment cultivat en jardins i parcs, l'hem vist naturalitzat en diversos llocs de la nostra comarca, sobretot a les àrees properes als pobles.
S'ha utilitzat molt en medicina popular xinesa per a diversos tractaments de malalties mentals i com a astringent, entre d'altres usos.
S'ha utilitzat com a planta nutrícia de la papallona Samia cynthia, productora de seda; és per aquest motiu que és va introduir a Europa a finals del segle XVII (cap al 1720) i plantat cap al 1751 per Bernard de Jussieu.
Aquesta espècie produeix una substància química que inhibeix el creixement d'altra vegetació al voltant, aquesta substància és més concentrada a les arrels i actua com a herbicida en el cas de moltes gramínies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada