Translate

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Eleusina índica

Eleusine indica (L.) Gaertn.



Mates d'eleusina índica, Riba-roja d'Ebre, les Sènies, octubre de 2012

Mates d'eleusina índica, Riba-roja d'Ebre, les Sènies, octubre de 2012

L'eleusina índica és una planta anual de la família de les gramínies que comparteix l'hàbitat amb l'eragrostis; és també cespitosa i no pilosa. Encara que normalment la trobem ajaguda, de vegades, de forma més o menys erecta, arriba al mig metre d'alçada.




Inflorescència d'eleusina índica amb peus de 3 i 4 espigues, Riba-roja d'Ebre, les Sènies, octubre de 2012

Les fulles tenen el limbe de fins a 30 cm de llarg per poc més de mig cm d'amplada, rarament una mica piloses cap a la part de la lígula que fa 1 mm aproximadament.




Inflorescència d'eleusina índica amb peus de 3 i 4  espigues, Riba-roja d'Ebre,
les Sènies, octubre de 2012

La inflorescència és digitada i està formada per 3-5 (10) espigues de fins a 15 mm per 5 o 6 mm d'amplada; les beines són clarament comprimides; les espícules o espiguetes fan uns 5 mm aproximadament i són sèssils, estan formades per 3-9 flors; la gluma inferior d'uns 2 mm és més petita que la superior que fa fins quasi 5 mm; el lemma fa uns 5 mm i no té aresta. Floreix del juliol fins avançat el mes d'octubre.




Habitat d'eleusina índica amb peus de 3 i 4  espigues, Riba-roja d'Ebre, les Sènies, octubre de 2012

Com l'eragrostis de Barrilier, habita els herbassars dels camps de cultius, sobretot horts i també els de les vores del riu; sovint li agraden els sòls arenosos, és més rara als camps de secà.

És molt rara a la comarca, no obstant això l'hem observat vora l'Ebre, en vàries localitats des de Miravet, Móra la Nova i fins a Faió passant per Flix. Pot ser abundant als seus hàbitats típics i aguanta bé molts herbicides.

És una planta de distribució pantropical que ha envaït una part, de moment petita, de la Mediterrània i una mica més àmplia que l'eleusina geminada.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada