Translate

dissabte, 6 d’octubre de 2012

Espina-xoca americana

Xanthium echinatum Murray var. italicum (Moretti) O. Bolòs & J. Vigo


Planta d'espina-xoca americana, amb les fulles i els capítols florals i fructífers ben visibles, Ascó, vores de l'Ebre, setembre de 2012


Planta herbàcia de la família de les compostes de mida considerable, sol superar el mig metre i en alguns casos arriba a 1m; més robusta que altres congèneres semblants com ara el Xanthium strumarium.

Les fulles grans amb pecíols que sovint superen els 10 cm, el limbe és triangular o ovat i, de vegades, pot fer més de 15 cm de llarg i d'ample, és lobat i dentat;  no tenen la base gaire cordada, són més aviat cuneades.



Capítols florals amb fruits en desenvolupament a la base d'espina-xoca americana, Ascó, vores de l'Ebre,
setembre de 2012

Capítols florals amb fruits en desenvolupament a la base d'espina-xoca
americana, Ascó, vores de l'Ebre, setembre de 2012


Les flors es troben agrupades en glomèruls, a la part superior hi ha els capítols masculins i a la part inferiors els femenins que, un cop madurats, donen lloc als fruits.

Floreix a partir del juny, però el màxim de la floració es dóna al setembre i s'allarga la fructificació fins el mes de novembre.




Capítols fructífers d'espina-xoca americana, Ascó, vores de l'Ebre, setembre de 2012


Els agullons dels fruits són fins i densos, corbats uncinats a la part apical, densos i poc espaiats entre ells, els dos agullons terminals són més grans i estan oposats entre ells.




Planta d'espina-xoca americana, amb les fulles i els capítols florals i fructífers
ben visibles, Ascó, vores de l'Ebre, setembre de 2012


Hàbitat típic de l'espina-xoca americana, Ascó, vores de l'Ebre, setembre de 2012


Habita els herbassars de les riberes del riu Ebre però també l'hem vist en camps de conreu de regadiu i de secà. En aquest últims, els exemplars són de mides més discretes ja que es desenvolupen amb dificultat. Li agraden els sòls més aviat argilosos.

Espècie oriünda del continent americà, la var. cavanillesii (Schouw) O. Bolòs et J. Vigo s'ha vingut donant com a planta de distribució més àmplia a Catalunya. Tenim molts dubtes de la diferenciació dels caràcters de les races catalanes que s'han proposat per a aquesta espècie.

Avui en dia no té ús medicinal; sí que en té a Amèrica del Sud el seu congènere la catxurrera (Xantium spinosum) que es fa servir en infusió com a diürètic i per algunes afeccions del fetge, propietats força discutides.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada