Juniperus phoenicea L.
La savina comuna, és un arbust o rarament un arbret monoic, al mateix peu podem trobar les flors masculines i les femenines que es troben en ramells diferents. Quan creix en sòl profund la seva forma sovint recorda la d'un petit avet de capçada compacta, casualitat fatal ja que durant molt temps se n'han tallat exemplars per guarnir les cases com a "arbres de Nadal". Als llocs ventosos i carenes rases, de vegades, té formes ajagudes; la seva escorça és vermellosa o marró fosc i recorda vagament la del xiprer. Rarament supera els 3 m però pot arribar a superar els 5.
Les fulles són petites esquames imbricades i arrapades a les branques i són de forma romboïdal, sovint verticil·lades i formen 3 o 4 rengles.
Les flors masculines estan disposades a la punta de les branques i tenen aspecte de petites pinyetes que un cop madures alliberen el pol·len, les flors femenines estan aïllades o en petits grups a les aixelles dels branquillons.
Els fruits s'anomenen gàlbuls, són de forma esfèrica i d'uns 8-10 mm de diàmetre i contenen vàries llavors (6-9) envoltades de unes fibres denses, sovint indigeribles i observables a les femtes de les raboses que en mengen quan no troben altre aliment. Maduren al segon anys i són molt similars als del càdec, el seu congènere i sovint cohabitant de fulles punxenques.
Viu a les garrigues i a les brolles, sovint en sòl rocós o pedregós i, de vegades, ocupa escletxes de balmes i de murs. Li agraden en llocs ventosos.
Les de la nostra comarca pertanyen a la subespècie típica o phoenicea, n'hi ha una altra raça als arenals i dunes litorals tarragonines de fruits més grossos, la subespècie turbinata (Guss.) Nyman.
La seva fusta és dura i la tija, tallada convenientment, s'havia fet servir de totxo per fer caure les olives.
És planta irritant i el seu ús s'ha de restringir a consell dels facultatius.
 |
| Rama de savina, Ascó, vers el Pas de l'Ase, setembre de 2012 |
La savina comuna, és un arbust o rarament un arbret monoic, al mateix peu podem trobar les flors masculines i les femenines que es troben en ramells diferents. Quan creix en sòl profund la seva forma sovint recorda la d'un petit avet de capçada compacta, casualitat fatal ja que durant molt temps se n'han tallat exemplars per guarnir les cases com a "arbres de Nadal". Als llocs ventosos i carenes rases, de vegades, té formes ajagudes; la seva escorça és vermellosa o marró fosc i recorda vagament la del xiprer. Rarament supera els 3 m però pot arribar a superar els 5.
Les fulles són petites esquames imbricades i arrapades a les branques i són de forma romboïdal, sovint verticil·lades i formen 3 o 4 rengles.
Les flors masculines estan disposades a la punta de les branques i tenen aspecte de petites pinyetes que un cop madures alliberen el pol·len, les flors femenines estan aïllades o en petits grups a les aixelles dels branquillons.
 |
| Rama de savina amb els fruits madurs, Ascó, vers el Pas de l'Ase, setembre de 2012 |
Els fruits s'anomenen gàlbuls, són de forma esfèrica i d'uns 8-10 mm de diàmetre i contenen vàries llavors (6-9) envoltades de unes fibres denses, sovint indigeribles i observables a les femtes de les raboses que en mengen quan no troben altre aliment. Maduren al segon anys i són molt similars als del càdec, el seu congènere i sovint cohabitant de fulles punxenques.
Viu a les garrigues i a les brolles, sovint en sòl rocós o pedregós i, de vegades, ocupa escletxes de balmes i de murs. Li agraden en llocs ventosos.
Les de la nostra comarca pertanyen a la subespècie típica o phoenicea, n'hi ha una altra raça als arenals i dunes litorals tarragonines de fruits més grossos, la subespècie turbinata (Guss.) Nyman.
La seva fusta és dura i la tija, tallada convenientment, s'havia fet servir de totxo per fer caure les olives.
És planta irritant i el seu ús s'ha de restringir a consell dels facultatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada