Translate

dijous, 4 d’octubre de 2012

Esparreguera marina

Asparagus horridus L.



Mata d'esparreguera marina amb el característic color glauc, Ascó, camí de Barbers, agost de 2012

L'esparreguera marina és una planta vivaç de la família de les liliàcies (Asparagaceae) amb les tiges transformades en espines fortes i dures de fins a 7 cm una mica llenyoses, en general més gruixudes que l'esparreguera boscana. Té un característic color glauc a diferència de la seva congènere que acabem d'esmentar que és d'un verd fosc; Pot arribar a superar 1m, una mica erecta però les plantes més llargues estan ajagudes. És una planta dioica en la qual podem trobar peus masculins i peus femenins, aquests darrers són els que donen els fruits.



Rama d'esparreguera marina en fruit, verds els uns i madurs uns pocs,
Ascó, camí de Barbers, setembre de 2012

Les fulles són diminutes, de pocs mil·límetres, i estan reduïdes en forma de bràctees amb un esperó. La fotosíntesi la porta a terme la tija; les flors solitàries o agrupades surten de la base de les espines abans esmentades que s'anomenen cladodis. Les flors són unisexuals i tenen les peces d'un verd violaci en nombre de 6.



Rama d'esparreguera marina en fruit, a punt per madurar,
Ascó, camí de Barbers, setembre de 2012

El fruit és una baia que no arriba a 1 cm de diàmetre, al començament verda i finalment negrosa quan madura. De vegades, els peus femenins estan tan carregats de fruits que queden estirats sobre el terra ja que la tija no pot aguantar el pes.



Rama d'esparreguera marina en fruit, a punt per madurar,
Ascó, camí de Barbers, setembre de 2012

És una planta rara i escassa a la nostra comarca, s'enrareix a mesura que penetrem a la part més continental. Una mica més abundant cap al Pas de l'Ase, s'enrareix molt a Flix i desapareix Ebre amunt de Riba-roja. La trobem a les garrigues i brolles de romer i xipell i també d'arçot i a les vores de cultius i camins.

És de distribució mediterrània del sud i sobretot del nord d'Àfrica.

Ús culinari: els brots tendres que surten a finals d'estiu anomenats turions són molt apreciats, més que no pas els de esparreguera boscana que són molt més abundants i que els de l'esparreguera d'hort que es cultiva esporàdicament i de la qual hem vist alguns individus escapats de conreu.

Medicina popular: els brots tendres són rics en els aminoàcids asparagina i tirosina i d'altres aminoàcids, ben detectables amb l'olor de l'orina de qui els ha menjat. S'ha considerat diürètica i que augmenta el numero de miccions (número de vegades que s'orina); es fan servir la tija i les arrels en infusió.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada