Translate

dimecres, 3 d’octubre de 2012

Pota de gall menuda

Echinochloa colona (L.) Link


Inflorescència de la pota de gall menuda, Flix, pas de la Barca,
setembre de 2012

Herba anual de la família de les gramínies, més petita en tots els seus caràcters que la pota de gall (E. crus-galli), sovint supera el mig metre d'alçada.



Tija amb nus i fulles amb nervi central blanc de la pota de gall menuda, Flix, pas de la Barca, setembre de 2012

Les fulles són molt poc piloses o gens, de nervis paral·les, fan fins a uns 20 cm de llarg i no arriben al cm d'amplada; tenen el nervi principal blanc o de vegades de tonalitat rogenca; la lígula és tan curta que la podem considerar inexistent.



Detall d'una rameta de l'inflorescència de la pota de gall menuda, Flix, pas de la Barca,
setembre de 2012

La inflorescència és una panícula formada per raïms en forma d'espiga, alguns erectes però els inferiors patents; aquests raïms tenen vàries (4-6) sèries d'espiguetes amb les glumes agudes, la inferior molt menuda (1 mm) i la superior de la mida de l'espigueta, poc més llarga que la inferior. Floreix des del juny fins entrat el mes de novembre.


Exemplar de pota de gall menuda sota aubens i negundos, Flix,
pas de la Barca, setembre de 2012


Sempre l'hem vist associada a herbassars vora l'Ebre o d'altres corrents d'aigua i també en alguns horts; de vegades, la pota de gall, en general, s'ha vingut associant a comunitats de xereix (Panico-Setarion).

És rara i poc abundant a la nostra comarca, sovint es pot confondre amb les formes sense aresta de la pota de gall (E. crus-galli).

És una planta nouvinguda de les regions temperades del continent americà, del africà i de gran part d'Àsia, ara amplament difosa per la regió mediterrània entre d'altres zones de clima templat. Penetra poc a les zones més continentals de la Península Ibèrica.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada