Soporobolus indicus (L.) R. Br.
Herba de la familía de les gramínies, glabra i lluent, smb arrels fasciculades, sol arribar a superar el mig metre, rarament arriba a 1 m, l'eix principal de la tija és poc fofolios i les fulles s'acumulen a la base.
Les fulles son llargues i primes, dures i lluents, amb el nervi mitjà blanc i amb una beina basal que abraça la tija i que no es cavalca amb les de les les altres fulles com és el cas del seu congènere l'esporobòl msrí (S. pungens); la lígula és membranosa i molt curta, no arriba al mm, té alguns cilis.
Inflorescència d'apariència espiciforme erecta però quan es doblega s'aprecia que es tracta d'una panícula interrompuda; les espícules fan uns 2 mm; la gluma inferior és obtusa i la superior aguda, el lemma agut supera de llarg les glumes i la pàlea és aguda i més petita que el lemma. Floreix del juny fins a ben entrat l'octubre.
Viu als herbassar vora l'Ebre, sovint inundats, a diferència de les comarques menys continental on habita els herbassar viaris i les gespes calcigades amb sòl profund i no tan humit com a la nostra zona.
És planta molt rara a la comarca i sols la coneixem de poques localitats. Ha estat citada del Segre ja en terres del Segrià.
 |
| Inflorescència en forma d'espiga d'esporobol índic, cap a la Presa de Riba-roja, setembre de 2012 |
Herba de la familía de les gramínies, glabra i lluent, smb arrels fasciculades, sol arribar a superar el mig metre, rarament arriba a 1 m, l'eix principal de la tija és poc fofolios i les fulles s'acumulen a la base.
 |
| Fulla amb la bèina i la lígula d'esporobol índic, cap a la Presa de Riba-roja, setembre de 2012 |
Les fulles son llargues i primes, dures i lluents, amb el nervi mitjà blanc i amb una beina basal que abraça la tija i que no es cavalca amb les de les les altres fulles com és el cas del seu congènere l'esporobòl msrí (S. pungens); la lígula és membranosa i molt curta, no arriba al mm, té alguns cilis.
 |
| Inflorescència en forma d'espiga però on es veu que és una panícula d'esporobol índic, cap a la Presa de Riba-roja, setembre de 2012 |
Inflorescència d'apariència espiciforme erecta però quan es doblega s'aprecia que es tracta d'una panícula interrompuda; les espícules fan uns 2 mm; la gluma inferior és obtusa i la superior aguda, el lemma agut supera de llarg les glumes i la pàlea és aguda i més petita que el lemma. Floreix del juny fins a ben entrat l'octubre.
 |
| Inflorescència en forma d'espiga d'esporobol índic amb visitant, cap a la Presa de Riba-roja, setembre de 2012 |
 |
| Herbassar humit vora l'Ebre amb abundància d'esporobol índic, cap a la Presa de Riba-roja, setembre de 2012 |
Viu als herbassar vora l'Ebre, sovint inundats, a diferència de les comarques menys continental on habita els herbassar viaris i les gespes calcigades amb sòl profund i no tan humit com a la nostra zona.
És planta molt rara a la comarca i sols la coneixem de poques localitats. Ha estat citada del Segre ja en terres del Segrià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada