Pistacia terebintus L.
La noguerola és un arbust o petit arbret de fulla caduca, dioic o amb els sexes separats en diferents peus; és congènere de la mata i el pistatxo, sovint més gran que la mata però d'alçada màxima menor, també flairosa i d'aspecte més lax o menys atapeït
Té les fulles caduques; són imparipinnades i té fins a 7 (11) folíols una mica durs, de fins a 9 x 4 cm com a màxim; el seu raquis no és alat.
Les flors masculines i femenines estan separades i agrupades en panícules amples i laxes; les flors masculines tenen 5 sèpals i 5 estams i les femenines 3-4 sèpals; el fruit és drupa vermellosa que es torna marron fosc quan madura; té una sola llavor. Floreix del març fins a començament de juny.
Viu a les clarianes de pinedes i a les garrigues; sovint s'estima altituds més altes que les mates, de vegades el trobem associat amb el roure valencià.
És comú a partir dels 300 m però no és massa abundant. Resisteix millor el fred i pitjor la calor que la mata.
És molt comú la presència de gal·les a les fulles, algunes de dimensions considerables, n'hem vist de fins a 20 cm, que semblen corns, les produeixen varis insectes, al menys 5 espècies entre els quals Geoica utricularia.
Hem observat alguns individus que es poden considerar híbrids amb la mata ( P. x saportae), veure detalls d'aquest híbri a la la Flórula de Cardó (Font i Quer, 1950)
Ús mèdic: la planta en general és astringent; Prudenci Seró, botànic nascut a Cabacés comenta haver vist curar una ascites amb vi ranci de noguerola, fet amb maceració de gal·les de noguerola (Font i Quer, 1980)
 |
| Rames de noguerola en fruit, La Palma d'Ebre, setembre de 2012 |
La noguerola és un arbust o petit arbret de fulla caduca, dioic o amb els sexes separats en diferents peus; és congènere de la mata i el pistatxo, sovint més gran que la mata però d'alçada màxima menor, també flairosa i d'aspecte més lax o menys atapeït
 |
| Gal·les a les fulles del terebint, La Palma d'Ebre, setembre de 2012 |
Té les fulles caduques; són imparipinnades i té fins a 7 (11) folíols una mica durs, de fins a 9 x 4 cm com a màxim; el seu raquis no és alat.
Les flors masculines i femenines estan separades i agrupades en panícules amples i laxes; les flors masculines tenen 5 sèpals i 5 estams i les femenines 3-4 sèpals; el fruit és drupa vermellosa que es torna marron fosc quan madura; té una sola llavor. Floreix del març fins a començament de juny.
 |
| Gal·les a les fulles del terebint, La Palma d'Ebre, setembre de 2012 |
Viu a les clarianes de pinedes i a les garrigues; sovint s'estima altituds més altes que les mates, de vegades el trobem associat amb el roure valencià.
És comú a partir dels 300 m però no és massa abundant. Resisteix millor el fred i pitjor la calor que la mata.
És molt comú la presència de gal·les a les fulles, algunes de dimensions considerables, n'hem vist de fins a 20 cm, que semblen corns, les produeixen varis insectes, al menys 5 espècies entre els quals Geoica utricularia.
Hem observat alguns individus que es poden considerar híbrids amb la mata ( P. x saportae), veure detalls d'aquest híbri a la la Flórula de Cardó (Font i Quer, 1950)
Ús mèdic: la planta en general és astringent; Prudenci Seró, botànic nascut a Cabacés comenta haver vist curar una ascites amb vi ranci de noguerola, fet amb maceració de gal·les de noguerola (Font i Quer, 1980)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada