Rubia peregrina L. subsp. peregrina
Les flors són pentàmeres i s'agrupen en panícules a les aixelles de les fulles que les superen en mida, són d'un verd groguenc i de poc més de 4 mm. Floreix a finals d'abril i maig.
El fruit és una baia carnosa i negra quan madura ben entrat l'estiu i d'uns 6 mm de diàmetre.
Viu als carrascars i llocs ombrívols, però també es fa als talussos una mica humits vora brolles i garrigues esclerofil·les, sovint creix enfilada sobre alguns arbustos i esparregueres.
És planta de distribució mediterrània que es fa més rara cap al nord d'Europea.
Desconeixem els usos en medicina popular.
 |
| Planta de rogeta en fruit, Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012 |
Planta de la família de les rubiàcies, més o menys enfiladissa o lianoide amb la base una mica llenyosa; de vegades es comporta com una liana i n'hem vist exemplars de més de 5 m de llarg; la tija és de secció rectangular.
Les fulles estan agrupades en verticils com la majoria de les espècies de la família, sovint en nombre de 4 però no és rar trobar-les en nombre de 5 o 6 per nus; són lanceolades o ovades de més de (4)5 mm d'amplada amb els marges coberts de pèls gruixuts retorços o rarament antorços que les fan aspres al tacte i enganxoses; són dures i persistents.
 |
| Planta de rogeta en fruit, Riba-roja d'Ebre, octubre de 2012 |
Les flors són pentàmeres i s'agrupen en panícules a les aixelles de les fulles que les superen en mida, són d'un verd groguenc i de poc més de 4 mm. Floreix a finals d'abril i maig.
El fruit és una baia carnosa i negra quan madura ben entrat l'estiu i d'uns 6 mm de diàmetre.
 |
| Mata de rogeta al seu hàbitat, Flix, setembre de 2012 |
Viu als carrascars i llocs ombrívols, però també es fa als talussos una mica humits vora brolles i garrigues esclerofil·les, sovint creix enfilada sobre alguns arbustos i esparregueres.
És planta de distribució mediterrània que es fa més rara cap al nord d'Europea.
Desconeixem els usos en medicina popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada