dilluns, 3 de desembre del 2012

Estramoni

Datura stramonium L.



Planta d'estramoni començant a fructificar, Riba-roja d'Ebre, setembre de 2011

Planta herbàcia anual, molt poc pilosa, ramificada i amb les tiges lluents, fètida, rarament supera el metre però pot arribar als 1,80 m.



Flor i fulles d'estramoni, vers la Fatarella, agost de 2011

Les fulles són molt variables, de romboïdals i enteres a ovades i amb lòbuls; el pecíol de fins a 8 cm i el limbe que pot superar els 20 cm tant d'amplada com de llargada; de vegades piloses o ciliades als nervis.



Flor i fulles d'estramoni, vers la Fatarella, agost de 2011

Flors de fins a 10 cm de llargada, calze verd groguenc de fins a 5 cm amb els nervis una mica alats, corol·la blanca o amb tonalitats grisenques amb 5 lòbuls acabats en un apèndix allargat i prim; els estams estan inserts a la corol·la amb les anteres groguenques fosques; l'estil fa uns 4-6 cm i queda a l'interior de la corol·la. Floreix del maig al setembre.


Fruit verd d'estramoni, Flix, Pla d'Ini, octubre de 2010

Fruit en forma de càpsula dehiscent en 4 valves de fins a més de 4 x 4 cm, protegit per aculeols (més de 30 per fruit) punxencs de fins a 15 mm de llargada.



Fruit madur d'estramoni, Flix, Pla d'Ini, octubre de 2010

Fruit madur d'estramoni amb les granes, Flix, Pla d'Ini, octubre de 2010

Granes d'estramoni, Flix, Pla d'Ini, octubre de 2010

Llavors de fins a 4 x 4 mm de forma arronyonada, negres o molt fosques, unes 50 o més per cada lòcul.



Estramoni en un herbassar nitròfil, vers la Fatarella, agost de 2011

Viu en herbassars nitròfils, vores de camins i descampats amb runes i escombraries; sovint la trobem, aquesta planta, a les graveres vora el riu.

És originària de l'Amèrica central i està naturalitzada a bona part d'Europa.

A la comarca és comú i de vegades més o menys abundant depenent de les condicions climàtiques de l'any.

Té propietats parasimpaticolítiques i antiespasmòdiques; s'utilitza en forma de tintura i extractes. És planta tòxica i produeix deliri atropínic, a causa del contingut en hiosciamina i atropina (2/3), que consisteix en excitació, angoixa, al·lucinacions i desorientació, però aquests efectes són atenuats per l'escopolamina (1/3) que també conté.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Campanera cabdellada

Convolvulus lanuginosus Desr. , Encycl. [J. Lamarck & al.] 3(2): 551 (1792 ) =  Convolvulus  argentatus Pourr. Jacq. =  Convol...