Adiantum capillus-veneris L
Les fulles o frondes estan dues vegades compostes en folíols de molt poc gruix i el pecíol i el raquis són molt prims i negrosos; els folíols tenen forma de ventall i cuneïformes amb el marge revolut.
La part reproductora s'acumula en agregats anomenats esporangis i estan formats per sorus, de tipus prim i allargat, que es troben protegits als replecs de les vores dels folíols.
Habita les balmes, les coves i rocams ombrívols i amb degotalls més o menys constants d'aigua; també vora les fonts. Aquesta aigua sol ser molt rica en carbonat càlcic. Sovint dominant a l'associació vegetal anomenada Adiantion. Abans comuna als pous i safareigs ara desapareguts.
És una espècie rara i localitzada a la nostra comarca, sempre lligada als esmentats degotalls; de vegades apareix en conduccions d'aigua amb pèrdues i desapareix un cop s'arregla l'esmentada canalització.
La seva distribució és mediterrània i desapareix a la part més continental de la conca de l'Ebre. És curiosa la seva capacitat de regeneració després d'un període molt sec, períodes freqüents al nostre territori.
En medicina popular s'havia utilitzat per preparar tisanes per combatre la tos i els refredats; també com a pectoral mucolític i emmanagoga, aquestes propietats són, si més no, dubtoses. Entre la seva composició podem comptar els àcids gàl·lic i tànnic i substàncies mucilaginoses. Són interessants les històries comentades per Font i Quer (1980). Les tisanes se solen barrejar amb altres plantes, com ara la regalèssia o la menta.
En general, les falgueres són molt rares a tota la comarca i són molt fidels als corresponents hàbitats. Es pot cultivar com a planta ornamental.
 |
| Mateta de capil·lera en una escletxa de roca, vora l'Ebre, Faió, agost de 2012 |
La capil·lera o falzia vera és una falguera que forma petites matetes amb el rizoma reptant d'on surten vàries rametes anomenades frondes amb les corresponents lamines foliars. Als llocs on tenen més humitat edàfica arriba als 40 cm.
 |
| Mateta de capil·lera en una escletxa d'una balma, La Palma, setembre de 2012 |
Les fulles o frondes estan dues vegades compostes en folíols de molt poc gruix i el pecíol i el raquis són molt prims i negrosos; els folíols tenen forma de ventall i cuneïformes amb el marge revolut.
 |
| Mateta de capil·lera en una escletxa d'una balma, entre roca calcària i margues argiloses, Flix, setembre de 2012 |
La part reproductora s'acumula en agregats anomenats esporangis i estan formats per sorus, de tipus prim i allargat, que es troben protegits als replecs de les vores dels folíols.
 |
| Mateta de capil·lera en una escletxa d'una balma, degotalls amb precipitació de carbonat càlcic, Flix, setembre de 2012 |
Habita les balmes, les coves i rocams ombrívols i amb degotalls més o menys constants d'aigua; també vora les fonts. Aquesta aigua sol ser molt rica en carbonat càlcic. Sovint dominant a l'associació vegetal anomenada Adiantion. Abans comuna als pous i safareigs ara desapareguts.
És una espècie rara i localitzada a la nostra comarca, sempre lligada als esmentats degotalls; de vegades apareix en conduccions d'aigua amb pèrdues i desapareix un cop s'arregla l'esmentada canalització.
La seva distribució és mediterrània i desapareix a la part més continental de la conca de l'Ebre. És curiosa la seva capacitat de regeneració després d'un període molt sec, períodes freqüents al nostre territori.
En medicina popular s'havia utilitzat per preparar tisanes per combatre la tos i els refredats; també com a pectoral mucolític i emmanagoga, aquestes propietats són, si més no, dubtoses. Entre la seva composició podem comptar els àcids gàl·lic i tànnic i substàncies mucilaginoses. Són interessants les històries comentades per Font i Quer (1980). Les tisanes se solen barrejar amb altres plantes, com ara la regalèssia o la menta.
En general, les falgueres són molt rares a tota la comarca i són molt fidels als corresponents hàbitats. Es pot cultivar com a planta ornamental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada